No guart avant ne membre lo passat
No guart avant ne membre lo passat pot tenir els següents significats:
- No guart avant, ne membre lo passat, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- No guart auant / ne membre lo passat, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Altres versions
modificaNo guart avant ne membre lo passat:
un punt estret guarda mon pensament;
no guart la fi, tenint mon seny torbat
per lo voler affectat al present.
No solament colpa del mal oblit,
ne la tristor ne·l dan que me'n vendrà:
passionat per hun present delit,
no·m jaqueix temps per veure·l que serà.
Ja no conech mon dan ho mon profit,
per qué·l voler en res no dubtarà;
qui·m da consell, de seny és defallit,
hoynt de mi lo que hoyr porà.
Quant ma rahó féu contrast al voler,
per aquell fon sobrada en la fi;
d'ella senyal en mi no·s pot saber:
voler vencé, rahó de mi fugí.
Mon pensament és en vós més qu·en mi,
e mon delit per vós passa primer;
jamés aquell ans que vós yo sentí,
ma voluntat a mi troba derrer.
Yo son content si veig contenta vós,
e tant en mi aquest desig és gran,
que·l sentiment és perdut de mon cos
fins que·l voler vostre·s va sadollan.
Delit no sent la vostra carn toquan,
tant mon voler del vostr·és desijós;
tal passió d'açò·m veig al davan,
que lo meu cor ne resta tremolós;
e tant desig que assats me ameu,
que no·s pot fer me basteu contentar;
e si m'acost a vós, veure poreu
que mon esforç és menys, per mass·amar.
No ymagín de mi us pusquau altar,
car dintre mi yo creu que no veheu;
pens que no bast plaure-us al praticar,
e muyr de por que de mi us contenteu.
E quant d'algú, de sa virtut m'acort,
o d'alguns béns, o que sia molt bell,
lo qu·en mi fall pens que us ve al recort,
e desijau tot quant és en aquell.
A tot quant por ateny ab son mantell,
tem lo meu cor, fent-se franch a la mort;
cas no ymagín que no·m faça volpell,
y el cert no crech e que·n fes Déu report.
Quant me cuyt ser ab vós en millor punt,
sens algun cas mude d'oppinió;
distinctament mon ésser no apunt;
a mal he bé, cerqant, trobe rahó.
Lo turmentat tem present passió
que met oblit al mal de ser defunt.
Em semblant cas a mi conech que só:
fugint dolor, en major dolor munt.
Tant de present me passion·Amor,
que yo pratich molt qu·en amor me nou,
e, conexent, me'n resta gran dolor,
com lo meu puny en matar mi se mou.
Tornada
O foll·Amor, conciença·m remou
que diga·ls mals de vós e lo fals bé;
lo desperat no serà menys de fe,
y a molt mesquí no·l fareu portar jou.