Aquell ateny tot quant atényer vol
Aquell ateny tot quant atényer vol pot tenir els següents significats:
- Aquell ateny tot quant atenyer vol, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Aquell ateny / tot quant atenyer uol, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Altres versions
modificaAquell ateny tot quant atényer vol,
si lo voler egual·ab lo poder;
no·s consegueix açò per lo diner,
y ell no sabent penssa que tot mal tol.
Donchs per haver hom lo major delit,
no cerch ab ço que lo diner ateny,
car en més mal que a bé l'hom empeny;
dins hom està lo seu bé tot complit.
Natura·n l'om ha térmens establit
a sos desigs, per aquells contentar,
e bastantment per aquells sadollar,
y ell no sabent ho vol en infinit.
Guardat de fam, de fret e de calor,
lo cors per ssi res no demanarà;
si l'apetit de més lo requerà,
en loch de bé s'i metrà la dolor.
Erminis, marts no guarden la fredor
més que lla pell de la volp o d'anyell;
ne cal vestir, per calor, terçanell,
ne son requer lit ab molta blanor.
Prest, sens gran cost, és quant mester havem;
mas l'apetit nostre·ns ho encareix
tant que la fam, com més n'avem, nos creix;
d'alguns desigs, complits, fastig n'avem.
Aquell voler per null temps fartarem
que passa d'om lo delit natural,
e sols aquest és lo mer sensual
y aquell major que d'entendre prenem.
Quan aquests han lo seu propi esguart,
l'ome pot dir qu·és en lo mon content:
ladonchs lo ver coneix l'enteniment
y ell cors, sens fam e fastig, roman fart.
Aquell voler és molt menys que bastart,
no resemblant als qui l'an engenrat:
sembla'ls, mas poch; de que l'om és torbat,
veent d'ell fets lançants natur·a part.
Aquest ociu aquells d'on l'ésser trau;
él és fill cert de falss·opinió,
matant lo cors, destruint la rahó,
e qui·ll segueix, a ell y a ssi desplau.
Rey és tot hom; aquest lo fa esclau,
e menys de grat aquest se fa servir,
car per aquest l'ome no pot venir
al desijat e fa lo que li plau.
Ell és aquell qui l'om porta·n lo món
cercant la fi que jamés trobará,
e fora ssi jamés hi pervendrà:
les dins d'aquest en natura no són.
Per consegüent lo meu consell yo don:
que vostr·amich hus dels dinés axí:
que solament ne prenga per a ssi,
tan com mester al necessari són;
e lo restant partesc·als qui no han,
car no·n traurà d'aquells son propi bé,
hoc hun bé fals que tost se'n va e ve,
tal que·l pus rich és lo més pobrejant.
Tornada
Avís a tots los qui trobar volrran
lo gran delit sens mescla de dolor:
fugen del tot cobejança e por,
e pells diners a llur ostal venrran.