Lo viscahí Qui·s troba·n Alemanya

Lo viscahí Qui·s troba·n Alemanya pot tenir els següents significats:

• Lo viscahí que 's troba en Alemaya, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
• Lo uiscahj / ques troba en alemanya, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.

Altres versions

Lo viscahí qui·s troba·n Alemanya,
paralitich, que no pot senyalar,
si és malalt, remey no li pot dar
metge del món, si donchs no és d'Espanya,
qui del seu mal haurà més conexença
y entendrà millor sa qualitat.
Atal son yo en estrany loch posat,
c·altre sens vós ja no·m pot dar valença.

Yo viu uns ulls haver tan gran potença
de dar dolor e prometre plaher;
yo, smaginant, viu sus mi tal poder
qu·en mon castell era sclau de remença;
yo viu un gest e sentí una veu
d'un feble cos, e cuydara jurar
qu·un hom armat yo·l fera congoxar:
sens rompre·m pèl, yo·m só retut per seu.

Sí com l'infant que sab pel carrer seu
prou bé anar, segons sa poca edat,
si en esculls, per cas, se veu posat,
està pahuruch -no sab hon se té·l peu-
d'anar avant, perque no y veu petjada;
no vol ne pot usar de camí pla,
tornar no sab, perque altri·l portà,
que ell per si no fera tal jornada.

Mos ulls d'açò han feta la bugada
e tots mos senys s'i són volguts mesclar;
yo pena·n pas, mas no y puch contrastar,
perqu·algun tant ab delit és mesclada.
Amor me vol e Fortuna·m desvia,
a tals contrasts no basta mon poder;
sens ell·al món remey no puch haver.
Donchs dir-m'eu vós ja de mi qué us paria!

Dormint, vetlant, yo tinch la fantasia
en contemplar qui am, qui és, qué val,
e quant més trob, lavors me va pus mal,
pel pensament, qui·m met en gran follia;
hoc e·n tan gran, que yo am son desdeny,
son poch parlar, son estat tal qual és,
més qu·ésser rey del poble tot francés.
E muyra prest, si mon parlar yo·m feny!

Vos no voler lo meu voler empeny,
he vostres ulls han mon arnés romput;
mon pensament, minvant, m'à ja vençut;
só presoner, pahoruch, per vostre seny.
Lo vostre gest tots mos actes afrena,
he mon voler res no·l pot enfrenar;
l'ivern cremant, l'estiu sens escalfar,
aquests perills me daran mala strena.

Tornada

Bell·ab bon seny, tot és poca faena
al meu affany veure vós luny estar,
car prop de vós res no·m pot mal temps dar,
e luny de vós no trob res bo sens pena.

Font: Blog personal DMRQ, sine data