Als fats coman tot quant serà de mi
Als fats coman tot quant serà de mi pot tenir els següents significats:
- Als fats coman tot quant será de mí, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Als fats coman / tot quant sera de mi, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Altres versions
modificaAls fats coman tot quan serà de mi,
puys só estolt de ma elecció;
mon seny és mort, a qui Déu no perdó,
puys al començ del tot me derrenclí.
Ja no és temps tenir frens al voler,
malalta és ma bona voluntat,
e vaig en loch on no vull ser portat;
só descontent de tot quan pusqua fer.
Sí com a l'hom no li basta poder,
paralitich, quant és en peus levat,
anar al loch on vol ésser anat,
ans cau, o tort va contra son mester,
ne pren a mi que faç lo que no·m plau
y aquell voler de la rahó·s vençut,
e si·l complach mon delit és perdut,
per que sens cor faç quant de mi vejau.
Sí com als vents és donada la nau,
mentr·és debat als mariners vengut
-ladonchs la nau son camí ha tengut
per senya tal qual ans del contrast jau-,
ne pren a mi, car mon enteniment
ha gran debat ab lo voler del cors;
determenar llur debat clar no gos,
proejant lo temps, l'appetit vaig siguent.
Passà lo temps que fuy d'Amor content,
si bé tostemps sentí ses grans dolors,
mescladament dolçós ab amargors:
creya rey ser, vehent-me d'ell sirvent;
yo fuy content de sos mals sens los béns,
per bé que·l mal sens bé no pot venir,
mas yo amprench per ell més que morir.
Malament viu qui·n mal fer no té frens.
¡O tu, Amor, qui ton poder m'estens
axí fortament que no·t puch resistir,
hix fora mi, puys en plaer no gir
ma voluntat a fer tos manaments!
Vulles haver en contra mi ergull!
Lexa vasall qui no·t voll per senyor!
¿Quin moviment venç aquesta dolor,
fent-me jaquir ben fer, de que·m despull?
Aquest meu fet bona ffi no ll'acull,
e lo present és ple de gran tristor;
aquesta ve del dan avenidor
que de present lo tinch davant mon ull.
Yo·l soferré, si ab cor molt ardit
la que yo am per mi passa lo mal,
sens penedir -qui·s penit grat no val-;
ladonchs la mort no·m serà sens delit.
Tornada
Lir entre carts, gran és lo meu delit
mentre no pens lo que poríeu fer;
tot act·és prop de lla on és poder,
si al voler governa l'apetit.