Si bé mostrau que mi no avorriu
Si bé mostrau que mi no avorriu pot tenir els següents significats:
- Si bé mostráu que mi no avorriu, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Si be mostrau / que mi no hauorriu, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Altres versions modifica
Si bé mostrau que mi no avorriu,
ans vos altau de ma simpla paraula,
e mos escrits no creheu ésser faula,
e us plau de mi si algun hom bé·n diu,
quant ymagín que per vós yo amar
avorresch mi, que res no y fall d'entregue,
en aquell punt tot mon voler negue
puys que vostr·alt no passa·n bé amar.
Conort bastant en mi no pusch penssar,
e si per temps alguna part n'atench,
serà per ço com part d'Amor tal prench
que·l sabrà mal si l'he desemparar;
hauré Amor de mi despossehit,
que per null temps tal servent cobrarà;
aquest penssar conort me portarà:
durarà tant com ser enfellonit.
Ço que deman mereix preu infinit;
no·l vull haver ab res no merexent:
l'ànima us do qu·és a Déu bell present,
ella no·l plau haver lo cors jaquit.
No us prech d'amor, mas que la'm demostreu;
del qu·és en vós hauré singular grat;
si bon voler me teniu amagat,
tant am lo mal ab què·l me amagueu.
Yo son ben cert que vós mi conexeu
e los tres temps de mi no ignorau,
mos penssaments yo creu que sapiau;
no us preheu, donchs, si no·m regonexeu.
Lo meu voler ab infinit s'acosta;
serà content del vostre, poch o molt:
donchs, envers mi no us cal anar d'escolt;
lo camí·s pla sens barranch ne gran costa.
Vostra valor tot quant pusch dar me costa,
no·m resta pus que·l viure dolorós;
dos grans contrasts de volers veig en vós:
mon viure us plau, de mort és la resposta.
Los hulls tinch cluchs, no conech nit ne jorn,
ne tinch hom prop qui del temps me avise,
ne sent res ferm ab què lo temps divise;
ab tot açò ma pensa no pren born.
Tornada
Lir entre carts, dins mi porte hun forn
cohent un pa d'una dolça sabor,
y aquell mateix sent de gran amargor;
tot açò·m pren deu hores en lo jorn.