¿Qui serà aquell del món superior
¿Qui serà aquell del món superior pot tenir els següents significats:
- ¿Qui será aquell del mòn superior, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Qui ser'aquell / del mon superior, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Altres versions modifica
¿Qui serà aquell del món superior
que veritat de vós a mi recont?
¿E qui sab dir on serà·quell afront
que nós haurem, portant goig o dolor?
Los lochs seran mostrants lo bé o mal,
segons en ells mals o bé·s contendrà,
e si nós dos hun loch no·cuparà,
lo partiment serà perpetual.
L'esguart que yo de vós he no·s egual:
axí divers és, o contrariant.
Les penes grans d'infern yo só dubtant:
tot quant n'é lest a dolorir me val.
E puys ve temps que us ymagín al món
haver ab mi verdader·amistat;
aquell delit que·l món pot haver dat,
ffort cor és obs a membrar lo que fon.
Lo dolorós e miserable don,
strany e molt, mas prestadament perdut,
és tot ço quant en lo món he haüt;
la Mort l'à tolt e portat no ssé on.
Ma fort dolor no bast·a fer valer
que l'amistat fos estada no res,
ans só content d'aquella, que fo més,
si bé tristor per aquella sofer.
¿Hon és aquell qui no spera plaer
e no à sguart a bona u mala fi?
Mira lo món: veu-se jove y mesquí,
com ja no y és hon ferme son voler.
Dreça sos ulls envers la part del cell,
e diu a Dèu, ab gest no stas humil,
paraules tals que puys se'n té per vill;
mas l'om irat davant rahó té vel.
Ho Déu! ¿Per què no romp l'amargua fel
aquell qui veu a son amich perir,
quant més pus vol tan dolça mort sofrir?
Gran sabor ha, puys se pren per tal zel.
Tu, Pietat, ¿com dorms en aquell cas
que·l cor de carn fer esclatar no sabs?
No tens poder que tal fet no acabs?
Qual tan cruell qu·en tal cas no·t loàs?
Arquer no sé que tres hocells plaguàs
ab un sol colp, que no fos ben content,
matant los dos, hi el terç en estament
que per mig mort o prop de mort portàs.
Mort, en un colp, los tres béns m'à ferits:
los dos són morts -l'útil y el delitós-,
e si l'onest perdés del cel recors,
sos derrés jorns serien ja finits.
Yo no puch dir que no senta delits
del pensament, puys que perdre no·l vull;
en lo meu mal algun bé s'i recull,
tal que·l plaer present met en oblits.
Pense cascú quant fon ans de sa mort,
que, perdut ell, yo n'avorresch tot bé;
no sé hon jau, si recort no·l sosté,
car tots mos senys an perdut lur deport.
Per bé que·ls dits dels savis yo recort,
reptant aquells qui alarguen son dol,
e yo sabí que bona rahó vol
que null remey és dolre's del qui·s mort;
e tot quant l'om per sa voluntat fa,
se deu dreçar a·lguna bona part,
e que lo dol, si és tolt, ix d'om tart,
car certament en ell delit està;
però si dol may raó·l comportà,
aquest serà que yo·n present sostench;
un tal delit ab sabor agra y prench
qu·en desijar altre bé cor no·m va.
Riure jamés no·m plach tant com est plor;
l'aygua dels hulls, res tan dolç no m'apar;
no prench enyor si no·m puch delitar;
contra la Mort me trop esforçat cor.
E si tots temps en contínuu no plor,
de mon recort aquell no·m partesch,
ans vull que dol me leixque, si·l jaquesch;
mon sentiment vull que muyra, si mor.
Puys que delit a ma dolor segueix,
ingrat seré, si ella no m'acost;
tal sentiment, de mal e bé compost,
temps minva·l mal, e lo bé tots jorns creix.
Un gran delit en ma penssa·s nodreix
quant algun fet sens la mort d'ella pens;
quant me perceb, de dolor no·m deffens,
penssant que Mort per tostemps nos parteix.
Aquest delit la penssa·l fa e·l pert:
ffoch és mon mal e mon bé sembla fum;
en aquest cas, de sompni té costum:
bé sent durment, e mal quant só despert.
Yo no puch dir que no sia desert
de tot delit, quant morta l'imagín;
de mi mateix m'espant, quant yo m'affín
pensant sa mort, e·m par que no·n só cert.
Tal mudament he vist en temps tan breu,
que·l qui·m volgué, voler a mi no pot,
ne sent, ne veu, n'entén, si·l dich, mon vot,
e tot és bé, puys és obra de Déu.
Tornada
A tu qui est mare y filla de Déu,
supplique molt, puis Ell no·m vol oyr,
qu·en aquest món s·arma pusca venir
perque m'avís hon és l'estatge seu.