Mentre d'Amor sentí sa passió

Mentre d'Amor sentí sa passió pot tenir els següents significats:

• Mentre d' amor sentí sa passió, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
• Mentre d'amor / senti sa passio, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.

Altres versions

Mentre d'Amor sentí sa passió,
d'ell no haguí algun coneximent;
quant he perdut d'aquell lo sentiment,
yo bast assats donar d'ell gran rahó.
Per son esguart he vist sa qualitat
e com d'onest té poch e profitós,
e com està·n l'apetit cobejós,
e de l'irós com se n'ampra forçat.

Qui de amor delitabl·és tocat
y en son voler esperança no sent,
e son delit és tot en lo present,
del cobejós és vist pasionat;
mas qui dolor com no·s amat sofir
y ab gran desig altr·amant vol haver,
en lo irós és fundat son voler:
sper e por lo fan pus fort sentir.

Sí com lo cos bé format se pot dir
quant egualment los membres ha formats,
tal és Amor quant ses tres qualitats
en actes tres hom veu aquell exir;
car hom veu clar l'apetit corporal
e del compost d'hon pren forma l'honest,
dels quals és l'hom, si bé ama, conquest:
sens tots aquests equals, Amor poch val.

Aquest·amor no és angelical,
ans més al cors qu·a l'arm·à son esguart;
diu-se d'aquell del qual pren major part,
sa força·s gran com toca·n general.
Lo qui Amor per tres parts ha sentit,
toca de tot: d'àngel e d'om e brut,
segons de qual, tal nom ha mereixcut,
e si de tots, de tants és revestit.

Primerament lo cos li és subdit
e per ell és l'ànima·n tal voler;
si·n fastig ve, lo cos pert son poder,
axí mateix pert d'amor l'esperit.
Moltes veus és que l'hom coneix bé clar
qual més hi fa, l'ànima o el cos,
e més del temps hom no sab en què·s pos,
qual del compost lo mou en més amar.

A l'esperit s'esguarda lo durar,
e lo començ al cors, e·l desig gran;
acompanyats tot lurs actes estan
en duració y en l'acte d'amar.
Tal com és l'hom, de tal amor és pres,
e, segons hon la su·amor ha sguart,
hoc e per temps ha fam e tost és fart,
seguint lo for de l'amor qui l'à·mpés.

Axí com és l'amant per interés
a son amich, del qual gran bé li ve
-ell ama·quell e més son propi bé,
no veu son foch per dos parts ser encés-,
axí són dos esguarts d'aquest amor,
e no·s veu bé que sia sinó hu:
comença·l cors, e puix se fa comú
per dos esguarts e per hu contador.

¿Quin estament és d'aquell amador
no desijant res d'acte desonest,
e ja molt menys d'aquell qui és honest,
e sia·ncés d'amorosa calor
per un voler anant entr·aquests dos,
confús a temps, e puix determenat
per gran desig mortal de ser amat,
e puix per gran desig luxuriós?

D'amor no sab qui·s cuyda ser ginyós,
e, menys sabent, tots los ciny en un grau;
lo rey se fa de la serventa sclau
e d'ella vol l'honest i el delitós.
En Amor veig dues dificultats:
una·n saber qui és, d'hon ve, qué fa;
altra·n exir d'ell qui·n ses mans està,
e quant e com fa contents sos criats.

Tornada

A Déu, a Déu sien acomanats
mos pensaments, qui m'han donat delit;
ells són aquells, mas l'esguart és fallit,
e ja en mi yo·ls trobe alterats.

Font: Bloc personal DMRQ, sine data