Per molt amar ma vida és en dupte
Per molt amar ma vida és en dupte pot tenir els següents significats:
- Per mólt amar ma vida es en dubte, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Per molt amar / ma uida es en dupte, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Altres versions
modificaPer molt amar ma vida és en dupte,
mas no cregau que de la mort me tema;
a poch a poch ma sperança·s fa sema
e·m vol fugir, mas no u fa en orrupte.
Haja mal grat de ssa compassió,
puys no·m serveix a mon afany guarir;
lo detardar no veda lo venir,
e creix desig, e dobla'm passió.
Déu m'à donat tal disposició,
que mon voler s'esguarda sol amar,
e fahent àls, serveix a companyar
l'estat d'Amor; en tot l'àls, abandó.
Amor yo am, ell a mi punt no ama,
e per ell am linatge femení;
generalment sia entés axí:
aquella vull qu·en sa culpa·m desama.
Ab tort e dret mon cor d'Amor se clama,
tort en passat y ab dret gran de present:
no perqué fos en algun temps content,
per null temps hach tempre la mia flama.
Del temps passat yo no·m clam de Amor;
ell me valgué, mas noch-me la temença;
envergonyit, no mostrí benvolença,
ne fiu saber mon voler e dolor.
E per finir mos jorns ab gran tristor
e per haver d'amor algun just clam,
yo, desamat, vol qu·estretament am,
sí que, amant, del món perda sabor,
mi avorrint ab abastat conort,
e fora vós, tot quant Déu aja fet.
Mon avorrir en compte vós no met:
més que mi us am; si no·m creeu, feu tort.
O amadors! No us caygua del recort
un fet tan car per sola stranyedat:
yo, gran parler, dos anys só mut estat;
no cregau, donchs, que dolor done mort.
Yo son aquell qui·m fóra desexit
de l'espirit, al cors cargua fexuga;
mas no m'és luny un·ora desastruga,
que perdre·l món serà mellor partit.
Tornada
Lir entre carts, molts trobadors an dit
que·l bé d'Amor és al començament;
yo dich qu·està prop del contentament.
D'aquell ho dich qui mor, desig finit.