Qui ne per si ne per Déu virtuts husa

Qui ne per si ne per Déu virtuts husa pot tenir els següents significats:

• Qui de per si ne per Deu virtuts usa, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
• Qui de persi / ne per Deu uirtuts usa, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.

Altres versions

Qui ne per si ne per Déu virtuts husa,
bé serà foll que pena pas sens mèrit.
On mal fahents, de lur mal fet no penen;
los ben fahents, de ben fer no meriten.
Ja són estats versemblants bons, per fama,
no pas en ver, car, per fama, bé feyen
e per lurs fets lo món los meritava.
No y rest·al món que res de bé guardone.

Donchs lo mal hom als hòmens ja té scusa:
cascú pot ser tal com son voler dicta;
tot estament son ofici no serva
-no·m sé·ls prelats; perdon-m'o Déu com dubte-,
Papes e reys fins a l'estat pus minve,
fan lo que els plau, mas no pas lo que volen.
Déu, amador d'intenció primera,
és colt y onrrat d'intenció segona.

Dret natural és que la Prima Causa
en nostr·amor les altres preceesca,
e quant se fa, se faça per aquella,
e no vullam aquella per les altres.
Ella·s la fi de nós e lo principi,
en ella és, més qu·en nós, lo nostr·ésser;
nós, ignorants, regiram aquest orde,
car Déu volem, no per si, mas per altre.

Déu no pregam ardentment, sinó·n pressa
e quant volem gràcia d'Él atényer;
e som tan pechs que·ns pensam Ell nos hoja,
e nostres prechs ab gran dret nos condampnen.
Puys no havem l'intenció primera
en Ell, y aprés a nós e nostres coses,
a nostres prechs Ell hou d'orella sorda,
e no·ns partim davant Ell menys de colpa.

No·m maravell si·ls fets de Déu s'ignoren,
com los morals, qui són clars, escurs paren;
llur fonament és en nostres ventresques,
per qué no·ns cal escartejar molts libres.
Si a travers la fusta va a la roca,
rahó serà puys naucher no la guia.
Si per virtuts los hòmens no s'adrecen,
qué pendran, donchs, per forma de lur viure?

Si Déu no fos, ne lo món donàs premis,
per si mateix hom deu fer bones obres,
car en ben fer lo bon hom se delita
e l'ome reb de sa bon·obra paga.
Mas qui en Déu ne·n ssi no· glorieja,
mas vol haver honor, flòria, ffama,
foll és penssant que fent bé les atenga
e si no sab que treball no merexen.

Segurs de Déu són de lurs crims los hòmens
en aquest món, puys càstich no se'n mostra,
e ja los reys los potents no castiguen
perqué·ls han ops y en part alguna·ls dupten.
Sí com lo lop la ovella devora,
e lo gran tor, segur d'ell, peix les erbes,
axí los reys los pobres executen
e no aquells havents en les mans ungles.

No roman sol la colpa en los prínceps,
mas en aquells qui en mal fer los insten;
ells ja són mals, y en mal fer los enclinen
per lur profit o per causa d'enveja.
De nós mateixs pren lo mal causa prima,
qui·ns fem senyors, ab lo poder del príncep,
en contr·aquells qui·ns són pars e·guals frares,
per fer-nos grans d'onor e de riqueses.

Dobl·animal és l'om, y els altres simples,
per ço com són en ell dues natures;
si del que fa no·n complau al menys una,
del tot és foll que de natura isqua:
si no complau a la part rahonable
o l'apetit, sol c·altre no·n dampnege.
Foll és del tot, si·n bé fer se turmenta
per aver ço que·l món als bons denega.

Tals com aquells qui per la mar navegen
són desviats si·ls fall la tremuntana,
e van en loch on la ventura·ls porta,
són en lo món los hòmens qu·en ell viuen,
puys la virtut no tenen per ensenya:
cascú va lla on l'apetit lo porta.
Qui contraffà, és foll que s'atribule,
puix que no sab causa per qui treballe.

O Déu! ¿Per qué los qui·n lo món tribulen
y ell que volran per null temps aconsiguen,
y, aconseguit, lur voler més desija,
sí que jamés fam se part de lur ventre,
com ne per qué no demanen ab cuyta
si res pot ser de qué l'om se contente?
Sabran que och e veuran qui·ls engana,
e contra ssi com per tots temps treballen.

Per acabat foll se tenrà·l pus savi;
de son defalt haurà més conexença,
penedint-sse, donant-sse a carnatge,
servint aquell que no sab d'on devalla.
D'oppinió falssa pren lo seu ésser;
pres-la·n descuyt, no és lo qui·s pensava.
Fama y diners cuydà que virtuts fossen;
los folls les han e savis les pledejen.

Res no és bo que·l mal hom poseesca,
e com honors los mals hòmens atenguen,
los hòmens bons ab fam no les demanen,
e majorment penssant los qui les donen.
foll és aquell qui·l do del foll molt prea,
car ja no ha d'aquell do la estima;
a la final, diferença no·s molta
entre aquells qui vanes cosses volen.

La bona honor al bon hom no contenta,
car lo bon hom en son acte·s delita,
no en l'onor del qui li s'agenola.
Si onor és bé, en aquell és qui honra,
e no·n l'onrat, mas lo seu bé senyala;
e si no y és, honor folla·s aquella,
que lo bon hom de tot en tot menysprea.
No pens ser bo qui·n tal bé·s glorieja.

Gran rahó·m par que Déu nos avorresca,
puys lo perdem per déu qui no·s en ésser.
Quant los gentils los lurs déus adoraven,
en lur error havien gran escusa,
veent aquells ab l'ull, no sol de penssa,
e versemblants que·ls parien miracles.
Ar·adoram déus d'oppinió falssa,
durant aytant com los trigam conéxer.

A la virtut cuydam fer sacriffici
quant la honor havem en reverença,
e no sabem d'on fals·honor pren força,
e ignoram d'on ver·honor pren forma.
Tota honor nos sembla que·s deu colrre,
ne los sabents més de l'entendre passen,
car fan honor als qui no la merexen;
tots som eguals al que deffora·s mostra.

Affectió y enveg·als bons guerreguen,
enemichs són d'onor e fama bones,
e l'ignorant en qui ver juhí·s gasta.
Qui serà·quell qui de lurs mans escape?
Més són, però, los qui d'onor mal tracten
que tots aquells qui la fama varien;
al viciós pus tost l·és honor dada
que lo dolent de fama no triümfa.

No solament als pechs, qui res no·ntenen,
mas a quants som l'ull nostre s'enfalaga,
sí que, veent, los favorits hom honra,
e tol recort, com no són molt colpables
qui per legs fets són muntats a domini.
Honra'ls l'estat més que leig fet no·ls leva.
Donchs, ¿qui·s lo foll qui per honor bé faça,
puys la honor per bé fer no s'atenga?

Ignorantment al món alguns bé obren
per no saber lo qui3ls ne dóna causa;
altres no tant, mas pegament bé usen,
ffaents per tal que lur ben fer se perden.
Los primers són tenguts molt a natura,
qui·ls fa ben fer, per moviment qui·ls dóna.
Los altres són vers Déu e si colpables;
infern, vivint e prés mort, posseexen.

Fàstig ha Déu del qui·l món no té·n fàstig,
e del qui l'ha, si d'aquell no s'aparta.
No solament és luny qui·s en l'armita,
mas tots aquells qui del barbul se lunyen.
Ladre és vist qui ab ladres pratica;
superbiós, qui per honor treballa;
avar, aquells qui ab diners se bolca:
lo loch on és lo mostra sser colpable.

Diners, honor, no s'han per bones vies,
tants són los mals qui per aquells treballen.
Qui bonament en aquest món pratica,
no pot muntar per los mals qui l'empachen;
qui regiment vol, de ben fer no s'alta,
o és grosser, no sabent qué s'i husa.
A mal a ffer lo camí pla no·ns porta;
per nous camins hi van hy estranyes sendes.

Si l'hom hagués per leig fet vituperi,
¿qué farà·quell cavaller sodomita,
havent pres grau d'excel.lent viril home,
y aquell jaqueix volent costum de fembra?
D'alguns sabem aquest peccat orible;
no·n veig senyal c·onor los sia tolta.
Qui no la tol de on tolta deu ésser,
no la darà en part on se meresca.

Ja no és crim que la honor rebuge,
e ja molt menys en hòmens qu·en les fembres:
ans fa senyal un poch peccat en elles
que lo major que·s pot fer en los hòmens.
Açò sdevé perqué·ls hòmens són jutges,
passants dolor del crim qu·eles més toca;
amant a ssy, lo mal d'altr·encarexen,
e simples fan lurs fets abominables.

Reptar no cal de lurs vicis les dones,
car de aquells natura·n pren lo càrrech;
qui no entén, e passió lo força,
de son bé y mal natura és maestra.
Los tres pilars hon lo bé d'hom s'asenta,
ésser no pot qu·en elles se recolzen:
lur fonament deu ésser la prudença,
e lo nom sol a elles par salvatge.

Als qui poder e saber han d'aprendre
e de ben fer per favor de natura,
en contra d'ells Déu pogra fer miracle
com, en peccar, de lla natura hixen.
Simplament l'om contra natura pecca
en tot peccat, puys a rahó repugna;
de tot en tot a sa natura·s contra,
com en peccar trespassa d'om los térmens.

Yo guart lo cel e no veig venir flames
per abrassar la sodomita sechta.
¿On és lo temps que Tu prenies venge
de tots aquells qui natura offenien?
Mire lo cel quant plourà la justícia
qu·en temps passat entre nós habitava,
e no veig res que d'aquest loch devalle;
en fe roman tot quant de Tu s'espera.

O senyor Déu! E quant serà que·t mostres?
Ja tarda molt com del mal hom no·t venges.
Yo son ben cert que dellà t'o esperes,
mas en lo món bé·m sembla que·t mostrases.
Vulles haver pietat del bon poble;
poneix aquells sients alt en cadira,
qui de l'anyell volen la carn e llana
e són consents que feres los devoren!

Si dels estrems los hòmens no s'espanten,
vicis comuns quasi·n virtuts s'enpenyen:
ja los avars passen per hòmens savis,
los cavallers per mercaders s'espachen,
e los coharts lur grau d'honor no perden,
per bé que·l nom en los pits d'hom romanga.
Als propiis fets enteniment no·s troba;
sí per aquells per hon diners s'ajusten.

No·s deshonrat per ser avar lo jove
e que passàs Tàntalus en cobea;
si és dispost en ser franch, essent pròdich,
ja li nourà, si tracta matrimoni.
Vell, ignocent de bé, mas de mals apte,
luxuriós, cubert e ple de pompa,
no pert honor, n·entre los pechs sa fama.
Qui són aquells, sabent quin deu l'om ésser?

¿Qué pot valer hom qu·endignat no sia
en contr·aquells qui en lo món triünfen,
veent-los folls, grossers e plens de vicis,
e tot lur bé los ve per atrivença?
No·n ssé algú qui·l món tant lo rebuge
que l'enderoch, puys, no sentint, no·s canssa.
Mal dit, jutjat pot ser, mas no l'empachen;
a l'atrevit lo món camí ly obre.

Pels mals mijans lo món sa ffavor dóna,
y, en son despit, los atrevits s'avancen;
són avorrits, e quasi·l món los dubta;
loch té cascú en lo món hon s'alloga.
No y és rahó l'ordenador al seure,
ne y seurà·lgú si espera bon orde;
no contraffà la Taula de Peruça:
orde no y és, mas error sempiterna.

Rey no regeix ne·ls pobles obeexen;
no ssé qui és pus colpable a l'altre;
degun estat a l'altre no impugne,
car no·s algú que sa fi no·s desvie.
Si algun hom és que la regla rompa,
tan poca part al tot punt no altera;
ab tot açò resta la regla ferma:
un oronell l'estiu no denuncia.


O gent del món! Obriu los hulls per veure
com no és ver lo que veritat sembla,
e que honors, la glòria o ffama,
per les virtuts per null temps s'atengeren.
Lo cobejós, cruel, feynt, ple de pompa,
astuciós, inportú, sens Déu tembre,
aquest aytal les gents per déu adoren,
ells semblant que font de virtuts mane.

L'om que virtut ab sol entendre toca
y en algun tant pot glòria consegre,
és conexent e la favor menysprea,
veent los fols com en aquell·atenyen;
no és tam bo, que si los bons l'avien
no la volgués ab rahonable stima;
no és tan foll qu·en estrem la cobege.
L'entendre ha, mas ha virtut no basta.

¡O quant són pochs qui de general regla
sàpien fer als ffets singulars regles,
e aplicar aquelles a la vida
e fer juhís incerts e necessaris!
Tots los juhís que·s fan entre los hòmens,
affecció la sentència ordena;
d'on tinch per foll qui en glòria·s munta
per lo juhí qui tal jutge la done.

Caus·an les gents d'esta error comuna,
puys en lo món tal enteniment troben;
ans de aver del ver la conexença,
han engenrats hàbits dels mals conceptes.
No ha molt fet qui·n conexença basta,
mas lo qui l'ha, que la part bona prenga;
als hòmens flachs par obra impossible,
per c·ab hull flach miren cosa difícil.

Font: Bloc personal DMRQ, sine data