¿Qui, sinó foll, demana si m'enyor
¿Qui, sinó foll, demana si m'enyor pot tenir els següents significats:
- ¿Qui, sinó es foll, demana si 'm enyor, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Qui sin'es foll / demana sim'enyor, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Altres versions
modifica¿Qui, sino foll, demana si m'enyor,
essent absent, d'aquella qui·m fa viure?
E si no plor, ¿qui és lo qui·m veu riure,
si bé no pas contínua dolor?
Tots mos delits en hu é transportat;
Amor li plau en mi fer aquest cambi;
lo món no té res valent lo recambi
de l'esperant lo bé tan desijat.
Tant és lo bé qui m'és davant possat,
que sens dolor visch aquell esperant;
si no l'atench, seré tan malanant
qu·en aquest món infern hauré trobat.
Contentament la una part me dóna,
per l'altra és ma vida tribulada:
ab mort està en balança posada,
tement que por ma sperança confona.
De punt en punt ma sperança·m bandona,
e venç-me por d'aquell mal que yo·m tem.
¿Qui és aquell en poch amar estrem
que segurtat prenga per companyona?
Per molt amar en altre mi tresport,
sí qu·ésser pens tot la persona·quella;
seria·l món una gran maravella
que no agués por de la mala sort.
Viur·en delit port·ab si por de mort
car d'aquell és enemich sobirà,
e si Amor delit jamés portà,
yo só aquell qui·n puch fer lo report.
¡O Mort, qui est de tots béns envejosa,
y en tal voler te segueix la Fortuna!:
cascuna prech que mudeu ley alguna,
no ressemblant a la qui m'és dapnosa.
Saber-se pot ma vida perillossa
caent en mans d'enemichs tan mortals;
pobres e richs senten sos aspres mals,
e cascú d'éls ab manera·rgulossa.
Seguesquen mi tots los que amaran,
mon ris o plor qualque d'ells me seguexqua,
car yo son prest de tastar fel o bresqua
per los qui mal o bé d'Amor pendran.
Tornada
Lir entre carts, passions d'Amor fan
Tembre y Fiar estar dins un hostal;
de gran remor duptar un punt no cal,
¡e guay d'aquells qu·entre llurs mans estan!