¿Qui·m mostrarà la Fortuna loar
¿Qui·m mostrarà la Fortuna loar pot tenir els següents significats:
- Qui 'm mostrará la fortuna lloar, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Quim mostrara / la fortuna lohar, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Altres versions
modifica¿Qui·m mostrarà la Fortuna loar
del sobiran do per ella rebut?
E tinch per foll tot hom e decebut
que poch ne molt conteng·ab mi de par.
Yo só molt prop de viure bé content;
embarch no·m fa més d'una passió
que sembl·a mi que ve menys de rahó,
puys ha raell en vostre falliment.
Ab mi no·s pot comparar hom vivent,
puys la que am creem qu·és la mellor,
ab molt gran seny e honestat de cor,
e yo l'am tant qu·ella m'és benvolent.
En lo començ fon bona ma ventura,
seguir-lo deu la fi a mon començ,
e si no u fa, mort, qui tota res venç,
donarà mi la terra·n vestidura.
Mas Déu no sab en lo món creatura
sens defallir alguna part de bé;
d'on l'om çes foll qui ha laugera fe,
abandonant Aquell ultra mesura.
Per que yo·m trob no fart de son voler,
e no crech bé lo que m'és dit per ella,
e cuyt haver d'açò justa querella,
mas creure ferm no tinch en mon poder.
Term·n amor algú no pot saber,
e cell qui·l creu en amor no sab res;
qui·n tal camí a passejar és més
no troba fi, e penssa·quell·haver.
Dos cors units en una voluntat
deu fer Amor, e lo qui se'n parteix,
en ell amor de continent pereix;
no ama fort l'amador limitat.
Amor se té per pus injuriat
per hom en qui trobe lo seu cor fret,
que per traydor on fos tot malifet,
puys lo forçàs d'ésser enamorat.
Qui tèbeu és, d'Amor és enemich,
e port·ab si contr·Amor lo fallir;
si no·s cregut, tolga's d'enfellonir,
car de cor franch hom no creu l'om enich.
Si lo meu hull no tinch per ver amich
e del que sé no vull ésser membrant,
no creuré vós éser vers mi errant
e trobar-m'é de peguesa molt rich.
La mi·amor a mi creix la sospita,
e lo que sé, que de mi no·s pot tolrre,
e de mon cas no us voleu assats dolre
per poqu·amor que dintre vós habita.
M·oppinió és en mon cor escrita,
que, sinó vós, àls no la me'n pot raure;
vós me podeu en tot·arror fer caure,
puys que Amor forçar mi se delita;
e tant desig que sia·mat per vós,
que m'és forçat duptar que axí sia;
Amor me fa de veritat falsia,
no bast en pus qu·en ésser sospitós.
Tornada
O foll·Amor! En l'om molt desijós
cabre no pot en ell sats conexença;
sa passió li torba sa sciença,
e majorment lo qui és amorós.