No·m clam d'algú qu·en mon mal haja colpa
No·m clam d'algú qu·en mon mal haja colpa pot tenir els següents significats:
- No 'm clám d' algú qu' en mon mal haja colpa, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Nom clam d'algu / queun mon mal haja colpa, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions
modificaNo·m clam d'algú qu·en mon mal haja colpa;
si·m clam de mi, yo·n passe ja ma pena:
defora mi és la causa qui·l mena,
mas dintre mi és aquell qui m'encolpa.
No ssé si·m ve per falta de l'entendre,
fals estimant les coses presentades,
o l'apetit, per sobredesijades,
és occasió que no les puch entendre.
Menys de caler enteniment despendre,
tot quant Déu féu és bo per sa natura:
Ell establí a tota creatura
terme de bé e no·n pogués més pendre;
e l'ome foll sa natura regira
e met valor on degun preu se troba:
despulla si e dón·a l'estrany roba;
gràcia fa, de si mateix la tira.
L'ull de l'hom pech totes les coses mira
desobre ssi, essent elles jusanes,
y a sson voler vol portar les foranes;
e quant no pot, en contra Déu sospira,
no compenssant com en ell és la falta,
per no dompdar l'appetit no fartable:
penssant que és bastant e sats durable
la cosa que és poca, e tost salta.
Assats en hom és la rahó malalta
c·a sson voler portar vol tota cosa,
ne sab que l'hom en lo món no reposa
si del forçat que sofir se desalta.
Donchs, ¿quant és foll lo qui vol l'inposible
e té's per cert qu·és molt leus de atényer,
ne sab que may l'apetit pot estrényer,
si donchs no·l met en lo cert e posible!
Tant lo sentir e l'entendr·és fal·lible
com en menys temps haïra l'om o ama:
viure li plau e vol honor e fama,
e dins breu temps li és cosa terrible.
Donchs, ¿qué serà dels qui·n les dones volen
amor gentil, amor e gran bonesa?
dien que·lls fa la Fortuna malesa,
per no saber d'on los ve per qué·s dolen.
No és molt poch als qui ben amar solen
saber d'on ve per qué dolor sofiren.
Ab cor d'aver tot bé complit, requiren
per don·amar, y ans d'aver, per Déu colen,
per ignorar Amor e sa natura.
E ignorant les dones e lur ésser,
cuyden que·l pa qui·ls da fam, los deu péxer;
e dura tant la fam com l'oradura.
Gràci·ateny aquell qui no atura
en la error, sinó mentre ignora.
Mas com coneix, moltes veus no se'n plora,
e no se'n part ne·n penedir met cura;
e a las veus, la falta coneguda,
partir-se'n vol e lo partir l'agreuja,
perque li plau y és temps que s'i alleuja,
sperant qual part d'ell serà vençuda.
Enemich és de la cosa sabuda
l'enteniment, si veritat no guarda;
donchs de amor follia és sa guarda,
puys dins breu temps de blanch en negre·s muda.
No pens algú la colpa d'Amor sia,
ne de l'amat, mas de l'amant, qui ferma
sa voluntat en loch on no ha ferma.
Foll és aquell qui·l vent fermar volia.
Lo qu·és derer met l'om en primeria,
e no u coneix fins que no·s temps que·s faça;
quant l'apetit, totes coses abraça,
e lexa y vol ço que fer no·s poria:
ladonchs l'om veu, si és sabent, l'errada,
com ne per qué no ateny lo que cerqua;
lo savi pren lo proffit de sa cerca,
lo foll roman en sa trista·ncontrada.
Ans de haver la cosa desijada,
és de saber, haüda, quant contenta;
e ço no·s sab, si l'om primer no tenta
l'ésser de ssi e del que li agrada,
e que primer son apetit strengua
a no voler lo que rahó no vulla.
De l'hom vestit mal pendre fa despulla;
menys és de fer, tolre'l ans que la prenga.
Pus fàcilment yo crech que l'hom atengua
tolrre's desig qu·en aquel metre terme.
¿Qual és aquell qu·en loch llenegant ferme
son peu, que tost en terra no s'estengua?
Donchs qui d'amor segurament vol viure,
los moviments ab fermes rahons tolgua;
e qui d'açò no és bastant s'estolga,
més prop li és lo plorar que lo riure.
A cobejar és hom primer deliure
que no haver de les coses sciença,
perqué no té franca la conexença
dones y amor en loch degut assiure.
No ssé com és conexença primera
que·ls apetits mortificats no sien;
ella val poch, si ells camí desvíen,
y ells van com orbs, si no·n prenen carrera.
A tots aquells qu·en lo món han manera
de abraçar totes coses mundanes,
com pus n'auran veuran ells y elles vanes.
Ffugir del món és la dreta carrera.
Tornada
Vós, mon senyor, haveu sciença vera,
y ells apetits mals a vós no contrasten;
mostrau a molts, qui u saben e no u tasten,
si·l passionat ha la rahó sancera.