Vós qui sabeu de la tortra·l costum
Vós qui sabeu de la tortra·l costum pot tenir els següents significats:
- Vos qui sabéu de la Tortra costum, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Vos qui sabeu / dela tortra costum, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Altres versions modifica
Vós qui sabeu de la tortra·l costum,
e si no u feu, plàcia'l-vos hoyr:
quant mort li tol son par, se vol jaquir
d'obres d'amor, ne beu aygua de flum,
ans en los clots ensutza primer l'aygua,
ne·s possa may en vert abrbre fullat.
Mas contr·açò és vostra qualitat,
per gran desig no cast qu·en vós se raygua.
E no cuydeu, dona, que bé us escaygua
que, puys agués tastat la carn gentill,
ha mercader liuràs vostre cors vill;
e son dret nom En Johan me pens caygua.
E si voleu que us ne don conexença:
sa faç és gran, ab la vista molt losca,
sos fonaments són de lagost o mosca;
cert no merex draps vendre de Florença.
E conexent la vostra gran fallença,
volgué's muntar, en amar, cavaller;
e sabent ell tot vostre fet en ver,
en vós amar, se tengr·a consciença,
sabent molt clar la·nsutzeada vida,
prenent publich les pagues del peccat.
Vostre cors leg per drap és baratat;
vostre servir és bo sol per a dida.
E no cuydeu filla us agués jaquida,
vós aletant aquell·ab vostra let,
car vostre cors és de verí replet,
e mostren-ho vostres pèls fora mida;
car si us jaquiu vostra barba criada
e la us toleu, puys, ab los pèls dels braços,
poran-se'n fer avantajosos laços,
prenint perdius e tortra o bequada.
Quant hoyreu: "Alcavota provada!",
responeu tost, que per vós ho diran;
e puys per nom propi vos cridaran,
ja no us mostreu en l'oyr empatxada,
enterrogant: "Amichs, e qué voleu?
En dret d'amor ha-y res que yo fer pusca?
Tracte semblant jamés me trobe cusca,
presta seré a quant demanareu."
Tornada
Tots los qui trob acunçament volreu
en fets d'amor, enprau Na Monbohí;
ella us farà tot lo que féu a mi:
no·s pot saber l'endreç que y trobareu.