No pens algú que m'allarch en paraules
No pens algú que m'allarch en paraules pot tenir els següents significats:
- No pens algú que 'm allarch en paraules, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- No pens algu / quem allarchen paraules, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Altres versions
modificaNo pens algú que m'allarch en paraules
e que mos fets ab los dits enferesqua,
ans prech a Déu que de present peresqua,
si mon parlar atany en res a faules.
Mos fets d'amor ab los romans acorden,
que foren més que los escrits no posen;
cells qui d'amor en lo mal se reposen,
en creure mi consciences no·ls morden.
Sens amor són aquells c·ab mi discorden
e la dolor de amor temoregen,
e quant hi són, exir d'ella cobejen
e per tots temps de ssi mateys recorden.
Poch és amant qui dolor lo turmenta,
sí que que volgués menyscabar de aquella;
dins la dolor és una maravella
que no ssé com lo delit s'i presenta.
Dolor d'amor a mi tant no turmenta
qu·exir volgués de son amargós terme,
e si davant me veig d'absença verme
e lo conort contr·amor dant empenta,
yo·m dolch en tant de guarir de la plaga
que cerch verins per que lo conort muyra,
y en gran delit mon cor jamés abuyra
ffins qu·en amor ma penssa està vaga.
Un gran delit als amadors s'amaga,
a tots aquells qu·en molt·amor no vénen:
en llur voler delit d'amor no prenen,
no ssenten bé, si esper no·ls falaga.
No és al món tan gran delit de penssa
com lo penssar en la perssona·mada,
e qui l'ateny, tota caus·oblidada,
sí que a ssi no troba mentre y penssa.
Tèbeu voler delit d'amor deffenssa;
los estrems han de bé complit semblança:
lo poch voler no ha por ne sperança,
rebre no pot gran bé ne molt·offenssa;
e l'alt estrem ell si mateix delita:
no recordant, del bé venint espera.
Cascú d'aquests ha la sua carrera,
e lo del mig no sab hon se habita.
Yo só aquell servent qui no despita
si no ateny del servey conexença:
tot és aquell hon ha sa benvolença
y en son voler tot lo seu abilita.
Tant en amor ma penss·n alt grau munta
que m·arma és dins en lo cors que ama,
e só content de qualsevulla fama:
en res de mi voluntat he defunta.
Dins si mateix veu gran glòria junta
qui de amor bé ne mal no spera,
altre amant ab voluntat sancera,
per ses virtuts, sens passió conjunta.
Nostre sperit sols béns e virtuts guarda
quant solament usa de sa natura,
amant per si aquella creatura
que les virtuts als vicis li són guarda.
Tornada
Lir entre carts, qui d'amor se pren guarda,
tres parts se'n fan, dues seguint natura:
la huna mor, e l'altra tostemps dura,
la terça és que fals apetit guarda.