Los trovadors moderns/Montserrat

MONSERRAT.

¡Oh prepotent Senyora,— oh Reyna celestial!
tens aras qu'enlluernan — adins las catedrals;
tens rústicas capellas—aprop la enquieta mar,
¡oh prepotent Senyora,— oh Reyna celestial!
en ton palau de rocas — qu'en diuen Monserrat
dossers hi ha mes magnífichs, — hi ha tempestats mes grans.
¡Oh Mare dels que ploran,— Consol dels afligits!
un escolá te canta— pur com la flor de llir;
un sacerdot te canta — ferm en lo dret camí;
un hermitá te canta— en penitencias rich.
¡Oh Mare dels que ploran,— Consol dels afligits!
sent tan divers dels altres—¿m' escoltaràs a mi?
Los caballers te invocan— quan sona lo clamor
de la batalla fera, — Regina del amor.
Quan de las boixas onas— s' aixeca lo remor,

los mariners te imploran,— Regina del amor.
Tè nostr' esprit batallas, — borrascas nostre cor;
clements tos ulls las calmen,— Regina del amor.

M. Mila.