Los trovadors moderns/Lo pom de flors

Sou a «Lo pom de flors»
Los trovadors moderns
Víctor Balaguer i Cirera
(1859)
LO POM DE FLORS.


I

En ombrívola floresta
van las ninas á ballar,

cap al tart dels jorns de festa,
cap al tart.
A las ninas flors regalan
los pastors enamorats;
dolsos ays! de amor exhalan,
dolsos ays!
Instruments rústichs uns sonan
de armonía omplin l' espay;
festius cants altres entonan,
festius cants.
Y 'ls estels que 'l riu retrata
en sas onas de cristall,
lo cel blau brodan de plata,
lo cel blau.
Es la reyna de la festa
pastoreta de quins ' anys;
flor del camp, nineta honesta,
flor del camp.
Sos ulls negres com la mòra
ván los cors empresonán;
com un maig es la pastora,
com un maig.
Mès , greu pena manifesta
des que li parlá un sagal,
cap al tart de un jorn de festa,
cap al tart.
Com qui sent negra anyoransa
nit y dia suspirant,
tristos ays, soleta llansa,
tristos ays!


II.

Sonan las grallas airosa cerdana:
pren cada nina a un pastor per company:
y flors boscanas
y herbetas blanas
xáfan corrén ab delícia y afany.
En lo cel blau casta Lluna culmina;
bányan la terra sòs raigs de brillants;
sa llum divina
de plé il-lumina
de las ninetas los púdichs semblants.

Las dels ulls negres, pastora galana,
sola y sentada en la soca de un om,
al olvit dòna la alegre cerdana
de FLORS boscanas teixint un bell POM.
Jóve pastor, que per ella suspira,
entre el boscatje joyós apareix:
alsa sòs ulls la nineta , l' ovira
y viva grana sas galtas tenyeix.
Son front diví acaricia
lo ventijol
y alegra la planicia
lo rossinyol.

En lo cel blau casta Lluna culitiina;
banyan la terra sòs raigs de brillants;
sa llum divina
de plé il-lumina

de las ninetas los púdichs semblants.
Plé de ternura 'l sagal se aproxima
al ánjel bell que son cor fèu cautiu;
va á confessar son amor, pus l' aníma
dolsa esperansa que apar li sonriu.
Y ella que á un somni de amor se abandona
enagenat de delicias son pit ,
la voluntat del pastor gallardona
ab lo jentil pom de flors que ha teixit.
Son front diví acaricia
lo ventijol
y alegra la planicia
lo rossinyol.

En lo cel blau casta Lluna culmina;
banyan la terra sòs raigs de brillants;
sa llum divina
de plé il-lumina
de las ninetas los púdichs semblants.
Sonan las grallas airosa cerdana;
grat regositj entusiasma 'l juvent;
la dels ulls negres, pastora galana,
es de aquest ball lo mes rich ornament.
Lo bell pastor, sa parella en la dansa,
sobre el pit mostra fragant pom de flors,
prenda de fé, fermetat y esperansa,
símbol de amor que entrellassa dos cors.
Las flors dols acaricia
lo ventijol
y alegra la planicia
lo rossinyol.