Los trovadors moderns/Las donas catalanas
é la dona catalana,
é l' ouvrar de Ginoez
é la cour de Kastellana:
lou cantar provenzalez,
é la danza travissana.
Parlarvos, donas, vull com á germana
puig mon cor al cor vostre está enllassat,
y fou ma dolsa mare catalana,
y catalá mon pare mòlt amat,
y catalá mon bè, l' ánima mia
per tot lo catalá tè simpatía.
Y per vosaltras més, donas amadas,
fillas del mèu país, nobles com éll,
que, de modèstia y de virtut dotadas
y falagueras com manyach anyell,
sòu lo trasllat de la prudent matrona
á qui en los Sants Escrits laor se dóna.
Mòlt valen, mòlt, las altras espanyolas,
dignas també de universal amor;
mès per vosaltras, per vosaltras solas
que conservau com un preciós tresor,
las austeras costums de nostres avis,
sòn rich llenguatje y llurs proverbis savis.
Per vosaltras, mon cor ple de ternura,
guarda encara una flor del sentiment,
y ans que la mort mustigue sa frescura,
vull eixa flor donarvos en present;
no menyspreeu eix do de ma pobresa
al mirarlo sens brillo y sens bellesa:
Puig que sovint la planta més inculta
conté lo extret medicinal millor,
y lo vas rústich que la pols oculta,
guarda á vegadas exquisit licor,
y del rocall que lo minaire tira,
lo bon copellador grans d' or retira.
Rebéu donchs mon present, dolsas germanas,
y deixáu que algun cor ple de verí
diga, queu's umplo de alabansas vanas,
per que lo elogi refluesca en mi...
Jo desprecio eixa sátira indiscreta,
puig que dona no sò, sinó poeta.
Y si de vostras cualitats, alguna
jo possehís com maternal llegat,
per mi grant ditxa fora y gran fortuna
que guardaria com tresor sagrat,
y ab do preciós lo cel me enriquiria
si las vostras virtuts darme volia.
Perque semblau nacradas perlas finas
que ocult reservan són esmalt preciós
en lo fondo brunyit de las petxinas
atresoradas per bussó afanyós,
y que al frech més lleuger tancan sa closca
per dins tan fina com per fora tosca.
La dona Catalana es perla bella,
que mitj oculta en la petxina está
de son innat pudor, y s' clou dins de ella,
tan solament la mire el vici insá;
mès als purs sentiments s' obre amorosa,
com s' obre al bes del mar la ostreta closa.
Si indigna filla de la patria amada,
alguna als falsos plers obre sòn pit,
no es per instinct del vici encaminada,
influx estrany corromp sòn esperit...
Es fruit danyat al qui lo corc rosega,
y cau mort de un gran ram sens que s' conega.
Ni perdrán may las donas catalanas,
per tan xica fracció, lo just renom
de las virtuts y perfeccions cristianas
que ensalsa en ellas admirat tothom;
¿Qui es lo que vól una perfecta esposa
y en nostras ninas los sèus ulls no posa?
Muller prudent y dolsa companyera,
de la existencia per lo mar irat,
ella sab dirigir la nau velera
que del mal y del bé sufreix lo embat,
y ab constància vencent l' ona irascible
la barca aporta á platxa bonancible.
Mès no pas per això glorias ansia,
ni en primer terme presentarse vól,
regoneix del varó la primacia
y es clara lluna que reflecta eix sol,
ab un ratj tan tranquil, ab llum tan pura,
que inspira amor y celestial ventura.
Com lo custodi amant de la familia,
en sa vida de eterna abnegació,
la veureu sempre en incessant vigilia
al costat del bressol del infantó,
ó prop del llit de lo decrápit pare,
ó l' pas guiant de la caduca mare.
Sempre pacienta, dolsa y carinyosa,
traballant, traballant sense descans,
honesta, sobria, activa y silenciosa,
y capás lo sèu cor de fets mòlt grans;
resignada ab la sort, sens mot de queixa
lo valor desconeix de sí mateixa
Mólt vals ¡ó dona de la patria mia!
y ma vista te observa tot arreu
desde hont lo gebre brilla al ratj del dia,
á fins los llochs hont may lo glas se veu,
y de las ribas que la onada banya
fins al cim ventejat de la montanya.
En tot lloch y per tots, ets admirada,
habites covas ó daurats salons,
sia ta sort felís, ó desditxada,
sempre bondat proclaman tas accions,
y ta sola paraula es més segura
que l' contracte més fort de una escriptura.
Altius varons, per qui tan sols la dona
es un joyell , ó inanimada flor,
y desitjau que tinga la matrona
firmcsa y voluntat sols per lo amor,
y com lo esclau sumís está á sòn duenyo,
subjectarlas aixís es vostre empenyo:
Aquí tipos teniu; aquí zelosa,
nostres antichs costums patriarcals
la dona guarda ab fé tan religiosa
com la sagrada flama las vestals,
y tan humil y activa com honrada,
es del marit esclava enamorada.
Los que voleu discreta companyera
digna del home , digna del cristiá,
digna de dar la inspiració primera
al tendre infant que un jorn home será,
aqui la dona baix humil presencia
oculta ingeni, discreció y prudencia.
Y no cregau que sian patrimoni
tals cualitats únicament de un rang,
si en alt llinatje donan testimoni
de que en sos cors circula noble sang,
també en las humils classes resplandeixen
y ab virtuts singulars las enalteixen.
Allá en lo ascó de la rural masía
ahon joyós lo comparet honrat
ab tota la familia al fi del dia
lo repòs troba del treball cansat
¿qui sols no hi seu y útil exemple dòna
de sant amor y humilitat?— la dona.
Ella com Ruth recull l' opima espiga
que á sos pares ancians dòna aliment,
ella fila lo drap que als fills abriga,
sembra ab próvidas mans lo ros forment
y es al igual de activa jornalera
del ganancial doméstich tresorera.
Ella en las nostras vilas marineras
conserva son amor anys y més anys
al amador que lluny de eixas riberas
va en busca de fortuna á llochs estranys,
mentres del dol de viuda ella vestida,
acás lo espera en vá, tota sa vida.
Contempláu á la trista proletaria
que en cruels centros de treball violent,
desgasta sa êxistencia sedentaria
per donar als seus fills pobre aliment,
¡cuan valor necessita y herohisme
pera viurer morint dins de eix abisme!
Valor es y mòlt gran que per la historia
may ha sigut tal volta mencionat,
com si no fos més digna de memoria
la que vida y repós ha consagrat
als sants debers de mare y fiel esposa,
que la altiva heroina belicosa...
Aixís, aixís, perfecta dona, agradas,
més que en gimnasis en florits jardins,
y del altar de Dèu prop de las gradas
més que en los banchs de ensangrentats torins,
més plaus timit colom que aliga fera,
més angel del Paúl que Bayadera.
Puig de la dona la missió en la terra,
es de ternura, de pietat, de amor,
si la feresa dels combats la aterra,
la caritat duplica sòn valor;
y, cuant més senzilla és, afable y pura,
sa influencia moral es més segura.
Tals influencias, noble dona, esplican
lo celebrat renom del catalans,
ab tas virtuts llurs cors se idemptifican
y origen són de cualitats mòlt grans,
y per aixó sa gloria duradera
en ton front modestissim rebervera.
Novembre de 1859