Los trovadors moderns/Lo Vall de Josafat

LO VALL DE JOSAFAT.

Del mon la gent apinyada
á la taula de la vida
ab mès fam, cuant mès menjavan
ab mès sed, cuant mès bevian,
Cada hú ets uys envejoses
de que un altre mès prenia,
el mirava ab la supèrbia
el robava ab l'avarícia.
L' orgull els cors irritava
y las mans alsava l'ira,
caps, brassos del tronch romputs,
sols la mort els despartia.
Era gran la taula, tots

tots ben amples hi cabian;
si l' humiltat hi anava
ferli lloch ningú volia.
S' uy despert y ences la gola
la luxiria desxondia....
Dèu esperá penitencia
fins al dia de la ira.
Y vaig veure al cel cuatre angels
cridant la gent adormida
de las cuatre parts del mon,
ab veu que per tot arriba.
Tots els vius morir vaitg veurer,
vaitg veure'ls morts com sortiren
sa llosa alsant de sas tombas
qu' aixecar molts no volian.
Y el mon s'esbucá á las horas,
un gran vall hi romania,
hont replegats vius y morts
diu comensá á fer justícia.
Bon Jesús, d' alt de la Creu
tú qui per l' homo morires
molts pecadors te cercaren
molts no 't veren aquell dia!
Ets uys plorant acalavas,
y vessá com de font viva
ta caritat, qué llavors
no l' hagué qui la volia...
Misericordia esperam
yno esperam may justicia,
de l' esperansa n' hem feta
bena que' ns tapa la vista.

Qui hagues viscut com si mort
hagues tornat á la vida
per cumplí la lley de Dèu
que oblidada abans tenia!

Miquel V. Amer