Los trovadors moderns/Cant de guerra

CANT DE GUERRA.
DEDICAT ALS VOLUNTARIS DE CATALUNYA.

La patria 'ns crida , noble y serena:
no esperem gens,

cuatrecents homens? La llista es plena;
som cuatrecents.
Deixem las feinas: ay! mal binatja!
fora rahons!
Lo barco espera cap á la platja:
alsa minyons!
Molt corra 'l barco ja no 's veu terra...
Si bè 'us apar,
cantem alegres lo crit de guerra
en mitj del mar.
«La nostra rassa mira y desprecia
«tots los perills ;
«dels almogávars, terror de Grecia,
«no som los fills?
«Braus voluntaris! — la veu que corri—
«puix entra joch.
«ALMA!... y encara que 'l mon s'ensorri
«foch y mes foch!
«¡Quin terretrémul! ... de la trompeta
«retruny lo só...
«Pólvora poca ... la bayoneta
«es molt milló.
«Aquells anagus aniran d' oros ^[1]:
«tirem hi al blanch eh!
«Bona descarga! — ja va dels moros
«á rius la sanch.
«Contra eixa turba, que ja por cobra,
«la lutxa es breu:

«au!... contra 'ls perrus!... tiremsi sobra
«com llams de Deu.
«Las carrabinas, á la vegada,
«lléntsi cascú:
«ja hi ha barreja — ganivetada;
«qu'es cop segú.
«Escorxem moros vestits de donas:
«ab ells!... ab ells!!
«Per las timbalas seran molt bonas
«las sebas pells.
«Caps, brassos, camas... tothom s'afanya
«dret 'ls turons;
«viva la Reina! au! viva Espanya!
«alsa minyons!!!!
«Té bras de ferro; té cor de roca
«l' home valent:
«Deu no'ms ajudi!... Si mori'ms toca
«morim rient.»
12 janer l860.

J. Federic Muntadas.

1. Alusió à la espècie de zaragüells que usan los moros.