Los trovadors moderns/¡Desperta ferro!

Sou a «¡Desperta ferro!»
Los trovadors moderns
Víctor Balaguer i Cirera
(1859)
¡DESPERTA, FERRO!


Italia, dolsa Italia, la terra dels poétas
Italia, bella Italia, la patria dels pintors,
tas bellas glorias flotan per ton espay desfetas,
com vol de papallonas sobre un plantell de flors.
En tos bells temps de gloria, que ab tos recorts endolas,
de un cel esplendidíssim sota 'l dossé' estrellat,
tos gondolers cantavan sas dolsas barcarolas,
tos trovadors sos himnes de amor y llibertat.
En altre temps, tas brisas, de gloria misatjeras,
tos cántichs de victoria portánsen al passar,
per l' aire rodolavan los plechs de tas banderas,
temudas en la terra, senyoras en la mar.
Avuy en Llombardía, que es l' árbre de tas penas,
arvolan sa bandera tos estrangers senyors,
avuy cantas tos himnes al só de tas cadenas,
ta brisa avuy es plena de llágrimas y plors.
Si en altre temps los poétas, que tot lo mon t' enveja,
los murs del Capitoli tenian per alberch,
avuy sos fronts gloriosos, que lo llorer ombreja,
per Capitoli tenen los ferros de Spielberg [1].

Italia, dolsa Italia, la terra dels poétas,
la patria de cent héroes de realmes guanyadors,
avuy cantas ¡esclava! tas pobres amoretas
xiulant á tas orellas lo fuet de tos senyors.
¿Qué fa, digas, Italia, ta juventut preclara?..
¿Segueix de passats sigles los indolents costums?..
¿Entre or y flors y seda viu sibarita encara,
los peus sobre mosáichs, lo front entre perfums?
¿Qué fan aqueixos pobles de glorias avilidas
veyent de llurs despullas á sos tirans gosar?
¿Qué fan aqueixas villas entre las flors dormidas,
com jardins babilónichs suspesos sobre 'l mar?..
Cuant en las vellas torres de tos histórichs temples
á vespres toca 'l bronze que 'l aire esmortueix,
de glorias sempre eternas mostrante los exemples,
¿no sents que al toch de váspres ta terra s' estremeix?..
¿Nous diu res, fills de Italia, lo toch de la campana?
¿A vostre cor no parla lo só que 'l bronze exten?
Es un toch que estermini, flamas y sanch demana...
Sòn, italians, las véspres lo vostre somaten[2].



¡Somatén!.. Lo bronze 'us crida
Dèu á lidiar vos convida,
per consól de vostres mals,
ab la veu adolorida
de dalt las torres eixida

de las vostres catedrals.
Alsau, plé de ardor lo pit,
en Sagramental la terra,
llansáu de venjansa 'l crit,
pus las véspres cada nit
vos llansan son crit de guerra.
De tiranía 'us satura
lo fuet de vostres senyors:
ja la espiga está madura;
¡empunyau ab ma segura
vostres dallas, segadors!
Pus lo austríach que 'us desdenya,
sanch, or, y fills vos arranca,
desplegáu al vent com senya
la creu roja y la creu blanca
de Saboya y de Cerdenya.
¿No veyéu ab dol del cor
que la Italia es Prometeo
y que 'l Austria es lo voltor
que ab sanguinari recreo
li va rosegant lo cor?
Si armas no teniu apenas,
robáune á vostres tirans,
y si 'us pesan, italians,
més pesan ¡ay! las cadenas
que agarrotan vostres mans.
Propici es lo instant! Ja es hora!
Sènt patriotas, sòu soldats.
Ja 'l ferro la sanch anyora.
¡En nom de vostres passats,
via fora, italians, via fora!

Com un símbol vensedor
vos dòna la Providencia
la bandera tricolor.
Compráu vostre independencia,
més que sia ab sanch del cor!
Vos debéu tots á la historia,
y cuant, cenyit lo llorer
que deuréu á la victoria,
li pogáu dir, plens de gloria,
al austríach altanér
que jamay lo tirá medra,
sentiréu lo cor bullir
y, la campana al brunzir,
batent sas alas de pedra,
lo lleó de San March rugir.
Llavors ab accent altiu
podreu dir, com poble brau;
«de amor patrio mon cor viu. »
Avuy patria no teniu,
que no té patria lo esclau.
No tindrá sa veu de plors
lo bronze que'l aire bat,
ni fará estremir los cors;
las véspres serán llavors
vespres de la llibertat.
Dèu ho vol! La causa es santa
y 'us contemplan las nacions.
Si lo tudesch vos espanta,
ferint lo sol ab la planta
brotaran los batallons,
¡Desperta, ferro!... Rugiu

com lo lleó empresonat
ja que avuy esclaus moriu,
perque un poble tan sols viu
del aire de llibertat.
Pus lo austríach que 'us desdenya,
sanch, or y fills vos arranca,
desplegáu al vent com senya
la creu roja y la creu blanca
de Saboya y de Cerdenya.
Propici es lo instant. Ja es hora!..
Sènt patriotas, sòu soldats,
ja 'l ferro la sanch anyora.
¡En nom de vostres passats,
via fora, italians, via fora!
12 de abril de 1859.


  1. La presó de Silvio Pellico.
  2. Alusió á las famosas véspres sicilianas