Los trovadors moderns/La porta que may se tanca

LA PORTA QUE MAY SE TANCA.

(Imitació mallorquina del poeta Blest Ghana.)

Vaix aná n' es castell de sa riquesa

ab esperansa morta,

em tiraren, cuant veren ma pobresa,
solament un dotbé demunt se porta.
Vaix da tochs èn es tèmple de se gloria

¡ni may hi agués tocat!

allá, entravan tan sols de sa victoria
els que duyen es front de raigs ornat...
— Obriume, Amor, obriume, clama un dia,

y obrí y tancá tòt d'una

una dona diguèntme en llèngò impía:
«Dus á se cara massa fé dejuna.»
La santa llibertat qu' amarme feren

s'entrada á ningú tanca,

vaix esclamá, y tots de mí rigueren.
¿No trovaré en el mòn cap porta franca?
Una en conech: una ahont ab desveri

hi acuden 'es humans,

pues per ningú's tanca 's cementeri,
y en 's uys de sa mort tots som germans.

M. Llorens.