Sou a «Albada»
Los trovadors moderns
Víctor Balaguer i Cirera
(1859)
ALBADA.



Lo gall, heralt de l' albada,
ja ha cantat la matinada,
y la fosca amontonada
tot depressa ja se 'n va.
L' oreneta anuncia 'l dia,
tot es llum, tot armonia...
Despértat, ma dolsa aymía,
que tot se desperta ja.
Salut al alba plena de flors!
Salut al alba reina d' amors!
¡Ay!
nina mia,
pus me robas l' alegria,
no 't hagués conegut may!
¡Ay, nina mia!
sent de tots gloria y amor,
font de mel y de ambrosía,
ets per mi font de dolor.
¡Ay!
no 't hagués conegut may
que ets mon dolor!

Venint la llum ve la vida.
L' oreneta al alba crida,

l' alba á la nina convida
á la finestra á sortir.
Surt, hermosa despiadada,
surt á saludar l' albada!
Vull banyarme en la mirada
mes que sia per morir.
Surt á donarme, per mon conort,
surt á donarme vida ab la mort...
¡Ay!
amarguras
pòt cantar y desventuras
sols del trovador lo lay.
¡Ay, amarguras!
niu hau fèt dintre mon cor.
Ans cantava sols venturas,
huy tan sols canto 'l dolor.
¡Ay!
sols del trovador lo lay
canta 'l dolor!



Cada jorn sota tas reixas
vinch á murmurar mas queixas,
cada jorn mon cor esqueixas
ab ta ingratitut constant.
Des que 't vaig véurer un dia
en ton cor m' ánima hi nia,
¡y tan sols vòls ser m' aymia
cuant jo vull ser ton amant!
¡Ay que tinch, nina, malalt lo cor!

¡Ay que jo 'm moro de mal d' amor!
¡Ay!
la alegria
que ha perdut l' ánima mia,
recobrar no podré may.
¡Ay, alegría!
de mon cor tot entristit
la finestra oberta un dia
t' he deixat, y m' has fugit!
¡Ay!
ja no 't torno á trobar may
que m' has fugit!



Jo so com la papallona
á qui la flama agullona,
y que voltas entorn dona
mentres forsa y vida té.
Pus no tens del cor que 't ama
compassió, garrida dama,
¡ay! de tos ulls en la flama
jo ma tomba hi trovaré.
Preparau, ninas, cants de dolor;
perque ja sento gel en lo cor.
¡Ay!
dolsa aymia,
si 't recordas de mi un dia
planta en ma tomba un desmay.
¡Ay dolsa aymia!
tu has estat mon fat advers.

Planta en ma tomba algun dia
un desmay y dos xiprers.
¡Ay!
planta en ma tomba un desmay
y dos xiprers.