Los trovadors moderns/La Nina dels ulls blaus

Sou a «La Nina dels ulls blaus»
Los trovadors moderns
Víctor Balaguer i Cirera
(1859)
LA NINA DELS ULLS BLAUS
Idili catalá á veus solas.

L' aucell festiu
que té son niu
entre 'l boscatje,
al sol naixent
rendeix placent
dòls homenatje.

Lo cassador
ab fèr ardor
mou á una llebra;
de un tir l' ajèu
y ab ronca veu
sa mort celebra.

Pel pedregám
ni un brot d' agrám
los bens perdonan;
y als cabridets
sos mugronets
las cabras donan.

Petit baitét
de un alt abét
la cima escala,

per lo incentiu
de haber lo niu
de una cucala.

Y altres"petits,
que ab alarits
de goig s' exaltan,
van com alarbs
pescant los barbs
que pel riu saltan.


Fresca font brota entre molsa
devall l' arc de un rústich pont,
y á buscar de l' aigua dolsa
bella NINA va á eixa font.


De pronte sonríu,
sonríu á un pastor;
pastor que li diu,
li diu ab amor:


— »Deten ton pas, mon bé ramell de perlas,
y escolta los cants bells
dels rossinyols, pinsáns, cardinas, merlas,
verdums y passarells.
¿No sents com sòn amor festíus pregonan
pels boscos, llurs palaus?
Los aucellets de amar pena no 's donan.
Nineta dels ulls blaus!


Perquè per bèn amar
rigors dochs haig de tema?
perqué á lo foch que 'm crema
remey no puch cercar?

per tú perdo el sossego....
Per tú llenso trist plor....
Per tú sols á Dèu prego....
Per tú suspira el cor!


Ay,! mon amor!
calma ja, calma,
mon grèu dolor!


Me abrusa 'l cor lo foch de ta mirada,
NINETA DELS ULLS BLAUS;
raes ay! que si te allunyas, ma estimada,
creix mon ardor mes graus!
Ditxós qui amar podrá, sens ferte agravis,
eixos ullets de cel;
Ditxós qui logrará de aqueixos llabis
xuclar la dolsa mel!
¡Volguèsis habitar
ma rústica cabanya!
¡Pogués yo ab tú 'n companya
ma vida ab goig passar!
Per tú perdo el sossego....
Per tú llenso trist plor...
Per tú sols a Dèu prego...
Per tú suspira el cor.
Ay mon amor!
calma ja, calma
mon gréu dolor!.,
-Ay!


La nineta dels ulls blaus
que s' es condolgut per graus,

del pastor las mans enllassa.
-Ay!
Y el enamorat pastor,
flamejant sos ulls de amor,
á la nina ab foch abrassa.


Y un aucellét
recullidét
entre el boscatje,
lloa en sos cants
dels dos amants
lo prometatje.
Y l' aura pura
llensánt frescor,
per la espessura
murmura amor.