Los trovadors moderns/A mon dols pais lo hermos vall de Aro

A MON DOLS PAIS,

LO HERMOS VALL DE ARO,
al tornar de Barcelona per las festas ó vacacions de

Pascua del any 1845.


A Dèu, mon vall estimat;
cuant te mir' sento un consol,
y sempre templa mon dol
ton cel pur, ta amenitat:
Si me trobo en la ciutat,

mon esprit á tu sen' vá;
sempre somío l' tèu pla
de altas serras rodejat:
Sempre veig lo mar que t' banya,
y l' riu que desguassa en éll [1],
tos pobles y l' tèu Castell [2]
y ma olvidada cabanya:
Mir las onas que s' acostan
y se empenyen per besar
la platja, ja que arribar
á las florestas no poden;
Y guaito las ninas bellas
que discorren pels tèus prats,
de mil floretas brodats,
al detrás de sas ovellas;
Que escoltan al sèu amor
ab la vista als peus fixâda,
y ab dos clavells á la cara
que l's hi fa surti' l' pudor.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
En tu penso en las ciutats,
pus valen més que l's jardins
ab capritxoses camins

de hermosas flors rodejats ;
Ab llurs gentils surtidors
dintre de estanys transparents...
tas fonts, y los teus torrents;
del camp las modestas flors:
Mòlt més que l's concerts brillants
de sas finas reunions,
valen dels pintats moixons
los dòlsos y armónichs cants:
Que tots los gótichs salons
de llurs palaus encantats,
per columnas sustentats,
ornadas de antíchs blassons;
Un dels tèus boscos, plantat
de albas, que admira sa altura [3];
ab sa volta de verdura,
ab son aire perfumat:
Y més que las ciutadanas
dels ulls de foch atrevits [4],
ab engalanats vestits,
valen las tuas serranas;
Valen las ninetas bellas
que discorren pels teus prats,
de mil floretas brodats,
al detrás de sas ovellas;

Que escoltan al sèu amor
ab la vista als peus fixâda,
y ab dos clavells á la cara
que l's hi fa surtí' l' pudor.

  1. (1) Lo Ridaure, que atravessa lo vall en tota la sua extensió, de ponent á orient, desembocant en sa platja.
  2. Edifici á que se dóna eix nom perqué antiguament fou una
    fortalesa; al rodedór de esta se reconstruí la que es ara la principal població del vall, á la cual deixá, també, sòn nom així com sa capella per parroquia.
  3. La magnífica albareda del Balcar en las boras del Ridaure, pròpia del Sr. Barraquer.
  4. Rendesch a las ninas virtuosas de las ciutats lo tribut que mereixen de respecte y admiració: á la modestia y puresa de sentiment que en general adornan á las de las vilas no populosas, tenen la ditxa de poder reunir las gracias de una més esmerada educació y las sempre apreciables dots de una major instrucció.