Sou a «Notes»
Poesies catalanes
Dolors Monserdà i Vidal
(1888)
NOTES


(1) No 's prenga per exageració poética lo de tirar diners pe 'ls balcons. L' autora, ha vist fa pochs anys la costum que descriu, en la vila de Banyolas.
(2) Pere Ramon fou lo primogénit del compte, qui assessiná á sa madrastra Almodis
(3) Lluis d' Aversó y Jaume March, foren los poetes á quins Joan I en 1393 encomaná la fundació dels Jochs Florals de Barcelona.
(4) Lo compte de Barcelona Ramón Berenguer II fou assessinat per son germá Berenguer Ramon avans de haver vist á son fill Ramon Berenguer III anomenat lo Gran, que feya pochs dias havia nascut en lo castell de Rodez
(5) Segons afirma Ortiz de la Vega, lo capitá catalá Miquel de Moncada, fou un dels que penetraren en la galera de Alí, matant á aquest y apoderantse de la capitana turca. Lo mateix autor assegura que per son valor y acertades disposicions, lo general catalá Lluis de Requesens, compartí ab l' insigne D Joan d' Austria, la honra d' aquesta jornada, afirmant que fou dit Recasens, lo que cautivá los dos fills d' Alí. presentantlos á Joan d'Austria y aquest al Sant Pare Pio V.
(6) Diu, la tradició, que portant D. Joan d' Austria enarbolada en sa galera aquesta prodigiosa Imatge, vingué una bala enemiga dirigida contra 'l Sant Crist, succehint en aquell instant lo miracle de que la Imatge inclinás lo costat del cor, qual posició conserva.
(7) Al fer posteriorment la restauració del camaril, se tragueren les dues palmeres á que fem referencia y que á nostre humil entendre, embellian molt poéticament á aquell sagrat lloch.
(8) En la forta tempestat que 'n lo dia 9 de Setembre de 1882 descarregá sobre 'l poble de Sant Gervasi, caigué en la esglesia de la Verge de la Bonanova un llamp que voltá la coronisa y que á la vista de tothom reculá al arrivar al altar de la Verge, sortint per un finestral sens haber causat cap dany á la inmensíssima gentada que omplía lo temple. La corona á que fem referencia en altre part de la adjunta composició, li fou regalada per los fidels que 's trobavan en lo santuari, en mostra de gratitut per tant portentós miracle.
(9) Balaguer en sa historia de Catalunya llibre V, cap XXIV diu lo següent:
« Los enemichs pogueren veure en eixa ocasió á una multitut d' estudiants y dones que, enarbolant una bandera negre ab una calavera per escut, anaren á clavarla á la bretxa, á la vista del camp contrari. Verdadera bandera de la mort aquella, indicava la resolució dels barcelonins »