Poesies catalanes (Monserdà)/Lo cant del treball

LO CANT DEL TREBALL

PREMIADA AB LA ESCRIBANÍA DE PLATA EN LO CERTAMEN DE BADALONA EN 1881

Mon orígen fou de gloria,
mon orígen fou sagrat,
mon orígen tingué vida
ans que la vida 's formás.
Deu en mitj de sa grandesa
de mi no 's va desdenyar,
ennoblint sa ma divina
l' escut de ma humilitat.
Per s' ajuda va escullirme
l' espay y mons al formar,
per ajuda va volerme
al crear la humanitat.
Per brisa sagrada
gronxat es mon breç,
y á cada brandada,
escalo una grada
del mont del progrés.

Grat conhort siguí del home
quan del Edem fou llançat;
per mi de la terra inculta
gérmen de vida brollá;
per mi ab les branques dels arbres
forma sa primera llar;
per mi cubrí ab pells de feres
la nuesa de sa carn;
per mi en la nit de sa culpa
-vegé l'auba clarejar,
mirantme com la esperança
d' esse' un jorn regenerat.
Per brisa sagrada
gronxat es mon breç,
y á cada brandada,
escalo una grada
del mont del progrés.

Per mi en la deserta terra
pobles mil s' hi van formar;
jo axequí ses fortaleses,
jo sos temples y palaus,
y lo jorn que s' esfondráren
al pes de sa iniquitat,
per salvar justa niçaga
ferma nau vaig fabricar.
Y mon esprit, potent sempre,
puix que fou per Deu guiat,

nous continents y nous pobles
va alçarne del fons del mar.
Per brisa sagrada
gronxat es mon breç,
y á cada brandada,
escalo una grada
del mont del progrés.

Jo fiu Tiro y Babilonia,
regines de les ciutats;
jo de Solomon lo temple,
tresor de sumptuositat;
jo aixequí les grans muralles
que han fet Ninive inmortal;
jo d' Egipte les pirámides,
preuhats joyells de les arts,
y de Orient les dinastíes
dins ses urnes sepultant,
vaig partir son heretatge
entre los grechs y romans.
Per brisa sagrada,
gronxat es mon breç,
y á cada brandada,
escalo una grada
del mont del progrés.

Viandant sempre incansable
pel mon seguint lo meu pas,

del Assia vinguí á la Europa,
hont mon trono hi tinch sentat;
jo l' or estrech de la terra,
jo donch forma als forts metalls,
jo forado les montanyes,
jo unexo mars encontrats,
y quan dins la humana pensa
he sentat mon gobernall,
he dat al ferro paraula
y he tret lo poder al llamp.
Per brisa sagrada,
gronxat es mon breç,
y á cada brandada,
escalo una grada
del mont progrés.

Races germana y llatina
gosan de mos afalachs,
que 'ls ha fet, lo venerarme,
lo cap de la humanitat.
Agrahit ab qui m' estima
premi dono á sos afanys,
que vida soch de la vida,
de sos tresors manantial.
Per l' ampia via dels segles
ab ells seguiré endevant,
fins que Deu que 'm dona força
vulla darme etern descans.

Per brisa sagrada
gronxat es mon breç,
y á cada brandada,
escalo una grada
del mont del progrés.

Janer de 1880.