Poesies catalanes (Monserdà)/La set de Jesús

LA SET DE JESUS


Per dá' á la humanitat del cel la vía,
per convertí' en germans rey y vaçall,
per predicá' 'l perdó y la germanía,
pera santificar dol y treball,

Ab lo sangrent rencor de crudels feres
crucifican, malvats, lo Fill de Deu,
que al arribar ses hores postrimeres
¡tinch set! feble, digué, desde la creu.

¡Set, quí un jorn fiu ab sa paraula sola
les aygues que 'ls mars omplen sens descans,
la que en márges de flors dolsa rodola,
la que irada sepulta monts y plans!

¡Set qui sigué' pel mon font de dolçura!
¡Oh, Jesús, vostre set me trenca 'l cor!
Que dinou segles fa ¡y encara 'us dura!
que la set de la creu, fou set d' amor,

Dinou sigles ¡y no 'us l' hem apagada!
¡Oh, oblidadiços pecadors ¿qué fem?
Com llurs butxins, en lloch d' aygua sagrada
¡la fel de nostres culpes li doném!

¡Senyor! La set ardenta del Calvari,
grabeu al fons de nostre cor ingrat,
perque al cridarlo amant en lo sagrari,
l' apagui ab dolls d' amor y caritat.

Diada del Dijous Sant de 1886.