Poesies catalanes (Monserdà)/Los claus de Jesús

LOS CLAUS DE JESÚS

Ja 'us han duyt, Jesús meu, al alt calvari,
ja vostre cos de lliri han açotat,
ja en la follía vil de son desvari
d' espines vostre front han coronat.

Ja demunt vostra carn inmaculada
ses feres urpes posan los butxins,
sens que 'ls deturi vostra faç sagrada
ni 'ls dolços raigs de vostres ulls divins.

Ja brandan llurs martells: ja en mil tortures
peus y mans 'us travessan ab fer clau:
¡les mans que, font eterna de ventures,
les cadenes trencaren del esclau!

¡Vostres peus, que al passá al camp de la vida
estela hi van deixar de llum sens fí,

que sofriren d' arestes la punyida,
per obrirnos del cel l' hermós camí!

¡Y 'us los clavan, Senyor! ¡y fret ho esguarda
lo llinatje que Vos haveu salvat!
¡Ay! ¡molt més que eixos claus que fan basarda,
vos mata dolç Jesús, son cor ingrat!

Mes ¡oh cel! ¡aquells cors, no 'us coneixian!
¡no havia l' aygua santa ornat son front!
¡aquelles turbes cegues, no tenian
la llum, que ha renovat la faç del mon!

Més cechs, los que sabentne la dolçura
que tanca vostre amor, l' abandoném;
los que gosant dels dons d' eixa tortura
ab nous claus, vostre cor atravessem.

¡Ay! que fongui la sanch que d' ells ne raja,
lo glas de nostre cor indiferent:
¡sols un Deu, pot donar á qui l' ultraja
gota, á gota, sa sanch per nodriment!

Diada del Dijous Sant de 1887.