Poesies catalanes (Monserdà)/Les set ferides

LES SET FERIDES


I

Regna en la terra entre foscor qu' espanta
lo silenci ferést, indefinit,
que l' home sent al assentar sa planta
dins los murs del foçar en negra nit.

Les estrelles del cel son apagades,
sols en l' espay ab sepulcral acort,
empenyentse les boyres endolades
claman: ¡Jesús ha mort! ¡Jesús ha mort!

II

Dins les palles del niu, esporuguides,
no gosan á piular les xiques aus,
ni en lo desert les feres mes ardides
s' arriscan á deixar llurs negres caus.

Tant sols lo vent, ab só de veus estranyes
los arbres troçejant ab ronch furor,
passant afraus y viles y montanyes
clama: ¡Jesús ha mort! ¡Jesús ha mort!

III

Ab sos bells raigs la lluna sempre hermosa
no ilumina l' espay del ample mar,
ni en ell s' ovira 'l solch de barca ayrosa,
ni 's sent del pescador lo dolç cantar.

Tan sols les ones bramulant furientes,
com gegants empaytats per foll terror,
al desferse com blanques oçamentes
claman: ¡Jesús ha mort! ¡Jesús ha mort!

IV

En eixa nit de funeral tristesa
vetlla una Mare dins estatje humil,
porta en son front l' estel de la puresa,
petja ab son peu lo cap del fer reptil.

Mes de sa fás esglaya la blancura,
esglaya 'l dol de son mirar absórt,
esglaya 'l plant ab que sa veu mormura
¡0h cel! ¡Mon Fill ha mort! ¡Mon Fill ha mon!

V

Devant d' eix dol immens, sens fi, ni mida
s' han estremit los ángels en lo cel
y al estatje baixant de la Escullida,
accents han pronunciat, dolços com mel.

A llurs paraules d' esperança aymada,
la Verge se redreça com lo llir,
qu' en jorn de sequetat, constant rosada
ab son bés vaporós, torna á nudrir.

Mes al alçar del pit la fáç plorosa,
de son Fill la corona n' ha ovirat,-
la que butxins en hora pahorosa,
crudels clavaren en son front sagrat.

¡Allí, allí está ab ses punxes afilades
del fer martiri lo dolor mostrant!
y María s' hi atansa ab breus petjades
y entre ses mans la pren agonejant.

¡De sa sanch les espines veu humides!
¡La Mare se l' estreny sobre son cor!
Y en tant que d' ell ne brollan set ferides
los elements, com veus adolorides,
per l' espay van clamant: ¡Jesús ha mort!

Diada del Dijous Sant de 1885.