Poesies catalanes (Monserdà)/Nit de Nadal

NIT DE NADAL


Enmantella la foscor
ciutats y viles,
les estrelles en lo cel
brilla que brilla;
apar llum del mateix sol
sa gran celistia.
¡Ay, hermosa claretat
beneyta sias!
que als pastors que á Betlhem van
tu 'ls il·luminas.
De la gloria un angelet
los fa de guia,
y envers un estable humil
pressats caminan:
no 'ls espanta la fredor,
ni 'l vent que fibla;

van cercant un Roseret
que ha tret florida.
Dins un estable ha granat
la flor divina,
que ha nascut lo bon Jesus,
per darnos vida:
si defora hi há la nit
allá hi ha 'l dia.

Gran ha estat dels bons pastors,
la fé senzilla,
al primer avís del cel
ja han fet la via;
no la fem los pecadors
tan desseguida:
qualsevol broça del mon
de ferla 'ns priva.
Desde 'l sagrari Jesus
be prou nos crida,
y 'ns hi espera d' amor ple,
dies y dies.
¿Per qué, com los bons pastors
dolça María,
no adorém al vostre fill,
tot desseguida?
¿Com podrém pujar del mon
les aspres vies,

si no 'ns alenta lo cor
l'aygua divina?

Lo sagrari es lo Betlhem,
'hont Deu nos crida,
si defora hi há la nit,
allá hi há 'l dia.

Desembre de 1887.