Poesies catalanes (Monserdà)/Aplech á les Astunes

APLECH A LES ASTUNES

Dedicada á la bonica vila de Banyoles.

POESIA POSADA EN MÚSICA PER CHOR Á VEUS SOLES PER LO REPUTAT MESTRE COMPOSITOR D.CÁNDI CANDI

I

L' auba despunta:
la flor que 's bada,
l' au ja tornada
vers son xich niu,
nos diu que Pasqua,
ja n' es vinguda;
que ja 'ns saluda
l' ardent istiu.

Ja tots esperan
en mitj la plaça:
ja l' hora paça:
¡Noys, apretém!

 Ja lo sol daura
 monts y llacunes;
 á les Astunes
 ¡aném! ¡aném!

 Los aucells cantan
 dins la verneda,
 devall l' arbreda
 raja la font;
 los prats s' enjoyan
 de flor novella;
 festa més bella
 no hi es al mon!

Les nostres provisions son ja finides
la forsa y alegría hem recobrat;
doném esplay al cor, nines garrides:
 ¡Comprém torrat!

Apar que dona goig tanta avellana,
sa prima closca ab nostres dents trenquém.
Lo flaviol ja 'ns crida á la sardana:
 ¡aném! ¡aném!

Atanséuvos minyons, veniu ninetes
y cerquém per les balles un bon plá;
ab breu instant son les rodones fetes:
 ¡forta la má!

Ja los bells sons del tamborí y la gralla,
de goig ómplen les conques y serrats:
son toch, conmóu á vells y jovenalla:
 ¡gosém plegats!

 Les barretines,
 ja son onades,
 que van y tornan,
 pujan y baixan:
 los cors bategan,
 los peus no paran,
 los ulls relluhen
 los llavis parlan;
 suspirs y estretes,
 tampoch no 'n mancan
 als bells compaços
 de la Sardana.

 Ells son bons moços,
 y élles ¡s' ho valen I
 la jovenesa
 los dona gracia,
 virtut y joya
 los engalana,
 y baix les serres
 de ses mantanyes,
 riuhen y gosan,
 ayman y ballan,

 als sóns ayrosos
 de la Sardana.

Ja 'l sol enmantellat per roja vésta,
 s' enfonsa en Occident;
ja l' últim raig de llum, d' eix jorn de festa,
 s' apaga dolçament.

Cerquém nostres companys, filles y esposa,
 deixém Aplech y ball:
repós, dú de la nit l' ombra confosa:
 demá, es jorn de treball.

Ell es la sava de nostra vida,
la pau y ditxa de nostra llar;
en terres hermes ne treu florida,
y ab fé y constancia, les fá granar.

Per éll progresa l' art y ciencia;
son pas trasforma los monts y plans;
per éll es grata nostra existencia;
per éll los pobles logran ser grans.

 Ja centellejan
 clares y belles,
 randes d' estrelles
 en lo cel blau;
 ja ab lo jorn finan

 plers y canturies.
 Monts y boscuries,
 resteu en pau

 Adeu Astunes,
 niu d' aus cantores
 hont l' espay d' hores
 es sempre breu.
 A doll gosarem
 pler y alegría;
 per tant bell dia
 ¡Mercés á Deu!

11 Octubre de 1883