Lo catalanisme - Sumari
| Sou al capítol «Sumari» | |||||
| Lo catalanisme | |||||
|
III. Cap. VI | Pòrtic | 
| ||
SUMARI
______
CAPITOL I.—Estat actual de la nació espanyola.—Lo programa del catalanisme es lo meteix en totas las manifestacions de aquest.—Exemples en los terrenos literari é histórich.—Pobresa de la vida nacional d' avuy.—Ignorancia é inmoralitat.—Falta de solidés en las institucions.—Vicis en que la nació espanyola va al davant de totas las demés. Estat dels partits y collas politicas.—Impotencia mostrada per l' unitarisme.—Lo catalanisme regionalista ha de ser, ademés d' un sentiment, una convicció.—Sobra de negacions y falta de ideas positivas.
CAPITOL II.-Lo carácter castellá.—Diferencias entre las regions de la Península.—Contenen varias rassas ó pobles, que 's poden condensar en dos grupos.—Lo carácter castellá es un dels més marcats.—Contraposició ab l' anglo-saxó.—Encarnació del tipo en don Quijote.-Gran
epopeya castellana.—Situació pobre de Castella al empéndrela.—Resum del descubriment, conquista y assimilació de América.-Postració en que va quedar lo poble castellá—Desequilibri entre 'ls elements de son carácter.-Predomini del idealisme generalisador y del esperit de absorció y de imposició.—Decahiment y degeneració actual.—Unificació del idioma.—Autoritarisme y oligarquia fills del carácter castellá.—No es interessat, sino pródich.—Auxiliars de la oligarquía dominant.—Dificultats que trovará lo catalanisme regionalista.
CAPITOL III.—Lo carácter catalá.—Motius que'ns obligan á ser justos é imparcials.—Fals catalanisme dels que troban tot lo nostre inmillorable.-L' interés nos aconsella no viure de il-lusions.—Manifestacions contradictorias del carácter catalá.—Aquest es lo oposat del castellá.—Causa determinant de la nostra decadencia.—Lo poble catalá era genuhinament mediterránich.—No va pendre part activa en lo descubriment y conquista d' América.—Sa supeditació á Castella y pérdua de sa personalitat.—Lo positivisme particularisador es la base de son carácter.—Desequilibri entre sas facultats.—Incapacitat pera la política castellana.—Menyspreu del refinament de las formas.—Preferencia que dona á las institucions per damunt dels homens.—Catalunya es la terra de la mitjanía.—Epoca de complet decahiment.—Era nova que
portá lo periódo constitucional.—Lo moviment que produhí, posá en descubert los nostres defectes propis y 'ls empeltats.—Enumeració de alguns d' aquestos.—Exageracions perjudicials.—Desequilibri entre lavida material y la moral é intel-lectual.—Energia de la primera y ensopiment de las altras.—Indiferentisme é ignorancia.—Lo nostre estat actual motiva y llegítima las aspiracions del catalanisme.
CAPITOL IV.—Lo Renaixement.—Explicació del nostre Renaixement.—Invasió francesa á principis del sigle.—Us del llenguatje catalá.—Era nova comensada en las Córts de Cádiz.—Epocas de lluyta y de unió.—Despertament y restauració de la historia.—Renaixement literari.—Era una protesta y una reivindicació.—Son origen en las ideas modernas.—Obstácles.—Federalisme en 1868.—Retirada dels iniciadors del Renaixement.—Estat de postració que va venir luego.—Nou despertament.—Tendencia política social del catalanisme regionalista.—Dificultats que trobará en aquest terreno.—Constancia en la restauració y propagació de la llengua—Importancia de aquest fet—Forsa actual del Renaixement.
CAPITOL V.—Agravis y reclamacions.—Amplitut del nostre catalanisme regionalista.—Responsabilitat de la nostra postració.—Situació actual de Catalunya.—Imposició de la llengua.—Estat del nostre dret civil—Única solució—Administració, gobern y justicia—Imposicions en la instrucció y educació—Estat económich.—Enveja y malavolensa envers la nostra producció.—Agravis histórichs.—Comparació de las nostras queixas ab las contingudas en la «Declaració de independencia» dels Estats Units d' América.—Major gravetat de las nostras.—Falta de aspiracions reflexivament separatistas—Desitj de unió.—Motius que s' oposan al separatisme. Resúmen de la part
primera d' aquest llibre.
CAPITOL I.—Generalitats—Indicacions preliminars.—Catalanisme, regionalisme, particularisme.—Essencia del particularisme.—Es un sistema positiu y práctich.—Classificacions del Estat.—La llibertat es medi y fi social—Necessitat de la lluyta entre varietats.—Observacions en l' ordre material y en lo polítich social.—Missió y fins del
Estat ó agrupació política, en sa vida exterior é interior.-Regulació de la lluyta entre varietats.—Armonisació d' elements contradictoris.
CAPITOL II—Tendencia científica actual.—Procediment científich.—Lo especialisme.—Método de observació directa.—Decahiment dels arguments de autoritat.—Positivisme en las brancas fisicas de la ciencia.—L' exemple es imitat per las metafísicas.—Aliansa entre unas y altras.—Exemples trets de varias d' ellas—Unió entre totas pel camí de la varietat.—Dos grupos de sistemas filosófichs.—Conformitat del nostre particularisme ab la tendencia científica actual.—Dificultats que ha de trovar en son camí.
CAPITOL III—La llibertat.—Dificultat de definit la llibertat, y facilitat de explicar sos efectes.—Distints conceptes de la mateixa segons los graus de civilisació y cultura.—Concepte en los pobles clássichs.—Concepte en la revolució francesa.—Definicions oficials dadas per aquesta.—Concepte modern de llibertat.—Escolas francesa y anglosaxona.—Llibertat personal, civil y política—Aquesta última es no sóls un fí sinó també un medi.—Lo self govenrnent—Lo self government institucional.—Caracterisació de la llibertat moderna.—Lluyta entre 'l poder y las iniciativas particulars.—Armonisació dels interessos contradictoris.—Garantias sólidas d' equilibri.
CAPITOL IV.—La igualtat.—La igualtat es la expressió del interés col-lectiu.—Camp propi de la igualtat.—Necessitat que té de la imposició.—Es condició de la llibertat.—Conseqüencias perillosas que 'l poder treu del principi de igualtat.—Materias en que es beneficiosa la intervenció igualitaria del Estat.—Argument capital dels unificadors.—Demostració de sa falta de base.—La armonía entre la varietat y la igualtat es impossible dins dels sistemas unitaris.—Evolució de las escolas socialistas cap al particularisme.—L' equilibri entre la llibertat y l' autoritarisme es l' objecte de la organisació particularista.
CAPITOL V.—Dimensions del Estat.—La multiplicitat d' Estats es un fet necessari.—La resistencia á la unificació es lley de la historia.—Ventatjas dels Estats reduhits.-Generalisació de la educació política.—Intensitat del patriotisme.—Adaptació de la lley á las necessitats del poble.—Energía de la acció social pera lo progrés.—Ventatjas del Estat gran.—Extensió de la lley.—Dificultat de las faccions locals y de las
petitas guerras.—La guerra es en ells menys freqüent, pero més terrible.—Ineficácia de la unificació forsada.—Divisió interior dels francesos.—Ni l' Estat gran ni 'l petit resolen lo problema de la organisació de las societats.—La solució está en la associació d' Estats, baix la base del particularisme.
CAPITOL VI.—L' Estat compost.—La perfecció suposa complicació.—Erros produhits per las corrents unitarias.—Las escolas filosófica é histórica.—Llur impotencia dins l' Estat simple.—L'associació d' Estats.—¿Es federalisme?—Significació de aquest, segons Montesquieu, Hamilton y Freeman.—Naturalesa y carácters de la organisació federativa.—Divisió de la soberanía entre 'ls Estats federats y 'l conjunt.—Estudi fet per los fundadors de la Unió americana.—Distints graus del federalisme.—Lliga, Confederació y Estat federatíu.—Diferencias entre aquestos graus.—Classificació adoptada pels millors tractadistas de dret polítich federal.
CAPITOL VII.—Flexibilitat del particularisme.—La organisació particularista pot adoptar qualsevol sistema de gobern.—Pera decidirse, atén á las circunstancias en que 's troban los pobles.—Necessitat que té 'l particularisme de distints matissos.—Los distints matissos son la forsa del unitarisme.—L' Estat compost pot emplear totas las garantías de que disposa l' Estat simple, y ademés las especials del sistema en que 's basa.—Exemples trets de Confederacions existents.—Estat compost de dos graus y de més de dos.—Regla á que han de acomodarse los Estats compostos de més de dos graus.
CAPITOL VIII.—Divisió de la soberania.—La divisió de la soberanía es la base del Estat compost.—Duas missions capitals del Estat.—Vida exterior y vida interior.—Lo referent á la primera correspón al poder general.—Guerra y diplomacia.—Garantia de las llibertats y de llur ordenat exercissi.—Difererents maneras de exercir lo poder general aquesta garantia.—Serveys generals.—Diferents sistemas pera la concentració de algunas brancas del dret privat.—Atribucions dels Estats
particulars.—Tenen totas las de que no se han després en pro del Estat general.
CAPITOL IX.—Ventatjas positivas del Estat compost.—Marxa regular y desembrassada del Estat compost—Los membres de aquest disposan de tota llur iniciativa pera la millora interior.—Possibilitat de fer probas difícils sens perill—Resultats que per aquest camí se obtenen.—Exemples práctichs trets del dret polítich suís—Exemples trets del dret civil.—Lo Homestead en los Estats americans—La lley Torrens en las colonias británicas.—Exemple tret de la nostra historia.—Lo Recognoverunt Proceres.—Funcionament del Estat compost en la garantia de llibertats y drets.—Limita á la autoritat la quantitat,
no la qualitat.—Garantías fillas de la combinació dels poders y de llur gelosía mútua.—La federal liberty.—Possibilitat de la puresa del sistema representatiu sens barrejas de prácticas parlamentarias—Combinació de la representació general ab la especial.—Possibilitat de viure agrupadas entitats que 's trobin en condicions disiintas.—Bona distribució de la població en tot lo territori.—Regeneració dels carácters decaiguts.
CAPITOL X.—Lo criteri histórich.—Lo particularisme porta á un criteri amplement histórich.—No es fill de cap exclusivisme d' escola.—Exageracions de las anomenadas filosófica é histórica—La una olvidava lo passat y l' altra 'l pervenir, y cap de las duas estava en lo present.— Lo particularisme no es tradicionalista ni idealisador, sinó armonisador dels fets ab las aspiracions.—Resposta á una pregunta que's sol fer al catalanisme regionalista.—Sentit en que 's diu, que volem ser lo que fórem.
SOLUCIONS PRACTICAS.
CAPITOL I.—Solucions monárquicas.—L' Imperi británich.—Camí que seguirem en aquesta darrera part.—Classificació de las solucions particularistas.—Extensió del imperi británich.—Organisació del Estat metropolitá.—Bases de las llibertats británicas.—La Common law y la lley escrita reconeixen varietats.—Llegislació separada—Llegislació temporal.—Organisació colonial británica.—Las Colonias propiament ditas tenen llegislatura especial.—Classificació d' aquestas Colonias.—Federalisme en algunas d' ellas.—Organisació federal del Canadá.—Resultats que dona.—Ressenya del moviment particularista en las Colonias británicas—La solució, en general, es incompleta.—Tracendencia del projecte de fer renaixer lo Parlament de Irlanda—Possibilitat de que porti á completar la solució per medi d' un Parlament general de atribucions reduhidas.
CAPITOL II.—Solucions monárquicas.—Alemania, Austria-Hungría, Suecia y Noruega.—Membres de la Confederació germánica.—Organisació dels poders federals—Distribució de las atribucions de la soberanía.—Tendencia del imperi.—Barreja d' elements.—Carácter feudal de la organisació—Comparació del federalisme ab lo feudalisme.—Uns párrafos de The Federalist.
Antecedents legals del actual imperi austro-húngar.—Solució per medi del dualisme.—L' imperi més que una Confederació es una Lliga.—Escás poder llegislatiu de las autoritats comunas á sas duas parts.—Varietat dins de cada una de aquestas.—Llibertats provincials.—Reconeixement de drets á las distintas rassas y llenguas.—Indicacions sobre la organisació interior de cada una de las parts del imperi.—Suecia y Noruega.—L' únich llas de unió es la corona.—Drets d' aquesta.—Inutilitat de las tentativas fetas pera estrenyer la unió.—Resum.
CAPITOL III.—Solucions republicanas.—Los Estats Units de América.—Resum de la historia constitucional del Estats Units fins á llur organisació definitiva.—Lliga, Confederació y Estat compost.—Distribució de atribucions.—Conformitat de la Constitució ab la teoría particularista.—Divisió del poder federal en tres brancas.—Poder llegislatiu.—Formació
del Congrés.—Poder executiu.—Elecció del President.—Poder judicial.—Independencia y enllas dels tres poders.—Impossibilitat del parlamentarisme.—Alta missió conservadora del Tribunal federal.—Organisació interior dels Estats particulars,—Poders llegislatiu, executiu y judicial.—Decentralisació dintre de cada Estat.—Objectes capitals de la Unió americana.—Son vigor pera cumplirlos.
CAPITOL IV.—Solucions republicanas.—Suissa, Repúblicas hispano-americanas.—Alguns datos estadístichs de la Suissa.—Punts culminants de la historia de sa Confederació—Sa organisació actual es la del Estat compost.—Poders generals suissos.—Autoritats llegislativas, executivas y judicials.—Objectes de la Confederació suissa en los temps actuals.—Organisació interior dels Cantons.
Repúblicas hispano-americanas.—Llurs Constitucions són cópia de la nort-americana.—Falta del element histórich.—Algunas noticias sobre Méxich y la Argentina.—Missió histórica de las repúblicas hispano-americanas.
CAPITOL V.—Solucions espanyolas.—Las solucions espanyolas podrán ser monárquicas ó republicanas.—Solucions monárquicas en general.—Existencia de una dinastia nacional y de cap de regional.—Impossibilitat práctica del sistema alemany.—Solucions possibles.—Llas personal per la corona, Confederació y Estat compost.—Antecedents histórichs de las nostras Corts.—Diéta general formada per las delegacions de aquestas.—Poder executiu regional.—Diferents formas que pot pendre.—Punts de organisació comuns á las solucions monárquicas y republicanas.—Las grans regions son las pedras angulars del edifici.—Sistema dualista.—Régimen concordatari. Solucions republicanas.—Utilitat de comensar per una Confederació pera arrivar més tart al Estat compost.—Diéta general.—Vigor del esperit regional.—Enfortiment del afecte de patria.
CAPITOL VI.—Solucions catalanas.—La organisació particular de Catalunya no pot ser monárquica.—Catalunya formaria un sol tot, pero no compacte ó unificat.—Delegació d'atribucions á las comarcas y municipis.—Error dels que volen poca divisió administrativa.—Exemples de la divisió interior dels Estats dins del particularisme.—Solucions que pot donar lo particularisme á moltas qüestions que no sap resoldre l' unitarisme.—Sistema de Cartas municipals.—Organisació de las Corts catalanas.—Tendencia histórica cap á la Cámara única.—Projecte de organisació.—Encárrechs capitals de las Corts catalanas.—Importancia de las llibertats civil y personal.—Poders executiu y judicial catalans.—Unió dins del particularisme.—Preguntas finals.
| Pág. | Ratlla | Diu | Deu dir. |
| 83 | 2 | unió | unitat |
| 86 | 6 | posats als peus | posats alguns d'ells als peus. |
| 103 | 32 | lo capítol | un dels capítols. |
| 141 | 26 | la lingüista | la lingüística |
| 183 | 10 | d' aquest | del dret. |
| 190 | 6 | hem | ha |
| 193 | 12 y 13 | oposarsel | oposarseli |
| 223 | 24 | l' Estat | d' Estats. |
| 274 | 17 | historia de la humanitat | historia contemporánea |
| 296 | 25 | 1748 | 1848. |