Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/229

conciencia, sens deure compte á cap poder de la terra, y la elecció d’ uns ó altres, tant pot confiarse al poble directament, com al poder executiu ab aprobació d' una part del llegislatiu, com á las Cámaras d' aquest. Tot cap dins de la organisació particularista sens alterarla essencialment. Filla del reconeixement de las varietats, en res renega de son origen.
Y encara no 's detura aqui la flexibilitat del sistema de associació d' Estats. Aquesta pot tenir sóls dos graus, com succeheix per regla general, dividintse las atribucions de la soberania entre 'ls Estats particulars y l’ conjunt d’ aquestos, ó pot tenirne més de dos. Comparantla ab una institució de dret característica de la nostra terra, direm que en los casos en que convingui, en la organisació particularista, com en l' enfitéusis de Barcelona, ademes de las senyorias directa y útil, pot havernhi de mitjanas. Si á algun dels Estats associats li convé fer nous establiments en favor de agrupacions més reduhidas, fa com l' enfitéuta barceloní, y las sub-estableix. Aixis succehia, per exemple, á Suissa, ahont lo Cantó dels Grisons era un compost de varias Lligas, y l’ del Valais , de varias decenas; aixis tendeix á ferse en cada un dels membres del imperi de Austria-Hungria, quals respectivas regions desitjan aumentar la relativa autonomia de que gosan. En los casos en que existeixi dins de la associació d' Estats la que anomenarem soberanía mitjana, las divisions interiors de cada membre han de ser oficialment desconegudas del conjunt, de la meteixa manera que las divisions interiors de la associació en general són diplomáticament ignoradas per las potencias extrangeras. Cada un dels Estats associats de per sí s’ organisa de la manera que millor s’ acomoda ab las necessitats é interessos de sos elements, y ab tal de que ab sa organisació no destruheixi cap de las cláusulas de la Constitució general, ni aquesta ni ningú té l’ dret de fiscalisar sos