esperavan escoltar que llurs veus aulorisadas los dirigissin en la lluyta que comensava, y llurs veus autorisadas no vau deixarse sentir. Quan, restablerta un poch la calma, van tornar á presentarse, no se 's va veure en lo lloch d' honor que 'ls pertocava, sinó que posats alguns d'ells als peus de aquell Madrid que aborrian; aliats ab aquell centralisme contra ‘l qual se havian dirigit llurs enérgicas protestas, concentravan tot llur afany en oposarse á la fórmula, que no era altra cosa que la conseqüencia de las premisas per ells establertas.
Y aquell moviment espontani y generós, per falta de sa direcció natural, va convertirse en un motiu més de perturbació, que va sumarse als moltíssims que ja hi havía. La forsa que 'ls que l' havian fet naixer no sapigueren ó no volgueren conduhir á bons fins, fou aprofitada per altres que la emplearen per altras miras. Los directors del partit republicá á la madrilenya ne van fer festa major, y disfressantse de federalistas, van emportarsen á una bona part dels que haviam prés part en lo moviment, y damunt de nostras espatllas s' enlairaren. Fou un desengany més pera 'ls verdaders catalans, y ‘l descrédit que 'ls disfressats van fer cáure damunt del sistema federatiu ab llurs calaveradas en la oposició y ab llur impotencia en lo poder, va ser un cop fatal pera ‘l Renaixement regionalista.
Lo sotrach va deixarlo xafat durant una bona temporada. Seguírem escribint versos, pero no 'ls animava l’ enérgich esperit de protesta dels temps anteriors, ni s’ avansava un sol pas cap al camí de las reivindicacions. Los Jochs Florals meteixos, com si s' avergonyissin de profanar ab llur falta d' alé las parets dels salons histórichs de las nostras glorias, se refugiavan en las salas dels teatres, y si l' moviment en general guanyava en extensió, perdia en intensitat. Faltat d' un ideal, totas sas manifestacions marxavan deslligadas, quan la mesquina enveja, filla de la nostra degeneració, no
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/92
Aquesta pàgina ha estat revisada.
