federals que han viugut á substituhirla omple tomos en número suficient pera formar una gran biblioteca.
Nos reduhirem, donchs, á fer algunas indicacions generals, remetent als lectors que vulguin tenir algunas més noticias, á una obreta que acabem de publicar, comparant la organisació de la Confederació suissa ab la de la Unió americana.[1] A aquesta destinem lo present capítol.
Los Estats Units de América van comensar la vida de nació fa poch més d' un sigle. Lo dia 4 de Juliol de 1776, las fins llavoras Colonias británicas van proclamar llur independencia per medi de la «Declaració» de que ‘ns hem ocupat per incidencia en la primera part d' aquest llibre, y los tretze Estats que van firmarla han aumentat en número fins al punt de ser ja avuy trenta vuit, ademés de nou Territoris que no tardarán á convertirse també en Estats. La creixensa de aquesta Confederació es la més portentosa que 'ns presenta la historia. Quan va ferse lo primer empadronament, en 1790, sa població total era de 3.929,215 ánimas, y en lo darrer, verificat l' any 1880, ha sigut ja de 50. 155, 783. Los quatre milions escassos han aumentat en la proporció increible de hu á tretze en l’ espay de noranta anys.
Y aquesta creixensa no s' ha repartit per igual entre tots los membres de la Confederació, per lo qual en alguns d' ells ha sigut més gran encara. Serveixin d' exemple, l' Estat de California, que cedit als Estats Units per Méxich en 1848, al ferse l’ empadronament de 1850, tenia sóls 92,397 habitants, y en trenta anys ha pujat á 864,694, y lo Territori de Dacota, que havent comensat á figurar en lo cens de 1860 ab 4,837 ánimas, va donarne 135,177 en lo de 1880.
Pera dar idea de com se forman las grans ciutats en los
- ↑ La Confederación suiza y la Unión americana. Estudio político comparativo, por V. Almirall.
