Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/89

vavam, y davant de la continuada absorció que, prenent la pompós nom de unitat, no trobava jamay més que unas meteixas victimas pera l' sacrifici, va creure arrivada la hora de dir que, ademés de las regions castellanas, n' hi ha d' altras dignas de respecte, y pera dirho fentse entendre millor, va emplear la nostra llengua catalana. D' aixó al Renaixement literari do hi havia més que un pas, y no várem tardar á darlo.
 Inútil es cercar qui 'l va dar, puig quan una idea nova passa per un llarch período de preparació y de duptes, es ben difícil distingir entre 'ls darrers precursors y 'ls primers apóstols. Lo que si es iaduplable, que 'ls primers passos foren apocats, y las primeras veus no van tenir gran ressó. Van passar alguns anys avans de que lo Renaixement prengués la volada que 's va mostrar més tart en la fundació dels Jochs Florals, per un costat, y del Teatre y del Cant popular, per l' altre.
 No hem de fer la historia completa del Renaixement, puig pera l' objecte del present travall nos bastará entrar en son camp incidentalment y per vía de demostració d' algunas de las apreciacions que fem. No contarem, donchs, com van creixe y desenrotllarse las tres manifestacions de la nova era, y consignarem sols, que desde ‘l primer dia van posar en evidencia los dos principals impulsos á que debian la vida. Lo Renaixement era una protesta y una reivindicació: tenía una part negativa y altra positiva; devía destruhir y reedificar. L' impuls negatiu era més fort que l' positiu, y per aixó va sentirse la protesta molt avans y moll més decidida que la reivindicació. La poesía lírica va comensar plorant y malehint. Plorava la trista situació de la terra; malehía la imposició, que segons creya, n' era la causa. De tot aixa no n' hi cabía cap dupte y d' aquí la decisió ah que ho manifestava. Lo Teatre y 'ls Cants populars no podían ser tan