Poesíes de María Josefa Massanès/Lley d'amor

LLEY D'AMOR


Jo he vist una lley divina
escrita en lo blau dels céls
ab les paraules formades
de lluminosos estels.

Còdich tot d'amor puríssim
hont tan sols fou ordenat:
«Ama a Deu, àma al teu pròxim,
àma si vols ser amat.»

Jo adoro exa lley senzilla
qu'es mare de grans virtuts,
com petites llevoretes
mares son d'arbres brancuts.

Dols mandato qu'armonisa
ab l'instint del noble cor
que contempla la criatura
l'imatge del Criador.

Per tot, l'ànima qu'es justa,
d'exa lley tras l'hermós vel,
entrovira'l gran misteri
qu'uneix la terra ab lo cel.

Coneix que la flor, oberta
del raig del sol a la llum,
a son Criador envía
son amor ab grat perfum;

y que quan del mar les ones
rugint axecan la veu,
es qu'ab rudes armoníes
llur amor cantan a Deu.

Sab que quan trina en l'ubaga
l'alat cantor de la nit,
es que son amor consagra
al Senyor de lo infinit.

Sab que'ls astres lluminosos
y les floretes dels valls
y les feres de les selves
y les fonts de purs cristalls,

y quant vivifica l'ayre
y la terra y mar potent,
himnes al Senyor envían
d'amor y d'agrahiment.

Mes, en tant qu'a Deu tot canta
psalms d'universal amor,
¿còm sols l'humana criatura
té per Ell mut lo seu cor?

¿Còm es que'l mofa y blasfema
y escarneix lo seu poder,
y ab satànica superbia
creu tan sabi com Ell ser?

¿Còm es que, pitjor que'ls tigres
sanguinaris, foll, malvat,
ab lo seu pròxim batalla
fariós y desatentat?

Per tot ab mà criminosa
sembra la mort ò'l dolor,
y ab ses infernals doctrines
destruheix la lley d'amor.

¡Cego! puix no veu en ella
la guía del bon camí
y el símbol de l'armonía
dels Univers entre sí.

No veu quan es per la lluna
lo boscatge iluminat,
no veu quan dona als camps vida
ab sos mars la tempestat,

ni quan els vents fecundisan
los tronchs dels arbres marcits,
que hi hà un Deu qu'al món envía
tresors d'amor benehits.

Y qu'eix amor es la festa
hont tots hi son convidats,
sens qüestions de preferencies,
de classes, ni vanitats.

Y es lo convit ab que brinda
nostre Rey-Pare immortal
als qui ostentan per divisa
lo llas d'amor fraternal.

Donchs, amèmnos com ordena
la lley del etern amor;
ella promet major gloria
a qui sapia amar millor.

Per pobre qu'un home sía,
gran caudal té en sí mateix
per donar d'amor almoyna,
consolant al qui pateix.

No implica, d'aquell qui peni,
la patria, color, ni edat:
Jesucrist donà sa vida
per tota l'humanitat.

De llavors ensà, en la terra
los homes son vers germans,
y ab sant vincle de ternura
los àngels lligan llurs mans.

Si algun ingrat eix llas trenca,
amèmlo més; ¿perquè nó?:
¡Té l'ànima emmalaltida!
¿Còm negarli compassió?

Al hivern ¿de trista ubaga
haveu vist lo lloch gebrat?
Donchs, la gebra es menos freda
que la sanch d'un cor ingrat.

Aquell a qui ab son fret gela
l'ingratitut, causa dol;
com l'ingrat a ningú estima,
no té de ningú consol.

¡Infelís! Amor donémli
y a nosaltres tornarà,
puix que fins les feres aman
al home que be'ls hi ía.

Consolèmnos, estimémnos,
sens tenir odi a ningú;
sempre, pobre, veuràs pobres
molt més desgraciats que tu.

Y veuràs l'orgull y'l vici
un dia abaxar lo front
devant l'Eternal Justicia,
ja que no als petits del món.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Aquesta es la lley divina
qu'escrita vegí en los cels
ab les paraules formades
de lluminosos estels.

1874.