Poesíes de María Josefa Massanès/Les festes majors a Catalunya

LES FESTES MAJORS A CATALUNYA


Bons com parets, les vostres festes
molt verament plauen al cor;
elles son grata recordansa
dels franchs costums d'un temps millor

Elles atrauen, elles junten,
ben avinguts com a germans,
als qui per sòrt y per nissaga
ò per instint, son catalans.

Elles ab pura senzillesa
y patriarcal fraternitat
igualment donan franch hostatge
al proletari qu'al magnat,

y a la donzella forastera
qu'a cercar và garrit aymant,
com als fadrins qu'ab gentilesa
van darts d'amor als cors tirant.

Quants ab menyspreu ò befa miran
nostres anyals festius aplechs,
ò no han nascut en esta terra
ò tenen cors com buscalls sèchs.

Puix molt complau y regositja
veure gosar la joventut;
lo qui ab rencunia al jovent mira
trista tindrà la senectut.

Flor de la vida, Jovenesa,
tu ets la esperansa y goig del món;
sens ton bullici y ta cridoria,
de la vellesa'ls jorns ¿què son?

Enfilall d'hores neguitoses,
fexos de mals y sofriments;
disfrutèu, donchs, ab honestesa
d'exos gradosos passatemps.

Cobra, qui molt tot l'any treballa,
en eix descans de nou vigor;
fins son recort al vell reanima
en cada anyal festa major.

També, amichs meus, en la velluria
eix temps felís recordarèu,
y tal vegada a ma memoria
algun sospir consagrarèu.

—Ja no existeix—dirèu—l'anciana,
la popular cantora humil,
la que senzilla'ns inculcava
rica moral en pobre estil;

la que mirava aquexes festes
dels temps passats recorts llunyans
qu'ab sant respecte servar deuen
quants tingan sanch de catalans.—

1879.