Poesíes de María Josefa Massanès/Als bons pagesos y proletaris del Empordà
ALS BONS PAGESOS
Y PROLETARIS DEL EMPORDÀ
AB MOTIU DEL PRIMER CONCURS AGRÍCOLA
DE FIGUERES
Jo no sé quín encís
tenen aquexes festes
hont lo bon català
son noble instint desplega.
¿Què tenen los cantars
de ma nativa llengua,
que lo cor al sentirlos
bat més fort y depressa,
y sonriuen els llavis,
y los ulls s'humitejan?
¿No té armonía y gracia
la parla de Castella,
dolsura la toscana
y forsa la francesa?
Donchs, ¿per què quan els càntichs
nostres paysans axecan
ab acents d'alegría,
d'amor ò de tristesa,
totes les melodíes
olvidem de la terra,
com tota veu s'olvida
sentint la veu materna?
Oh! que dols es probarne
exa santa tendresa,
que als turons de la patria
ab flors ens encadena!
Y quan la patria es noble,
y, com la nostra, immensa
es la gloria dels títols
de sa antigua noblesa,
no hi hà orgull més llegítim
que'l que sentim per ella.
Lo ser català es honra!
a Deu gracies rendesca
qui la sanch catalana
sent bullir en ses venes,
y en son front honrat porta
barretina vermella.
Rès impossible troba
del català la empresa;
son geni en la pau brilla,
son valor en la guerra;
en els combats científichs
victoriós per tot queda,
y en les mans de l'industria,
qu'enlayra sa bandera,
de sos treballs agrícols
òpims productes dexa.
Benehits els pagesos
qu'ab la rústica esteva
de les nacions més fortes
sou vida y fortalesa!
Sens vosaltres, ¿què foran
exes ciutats superbes?
Ruscos plens de trenyines
y vagamundes vespes,
dissimulades còves
de feres famolenques.
Alsàu els fronts, alsàulos,
honrats fills de la terra,
puix també l'alegría
per vosaltres es feta.
Exos sons melancòlichs
que, tot guiant la rella,
lo llaurador pacífich
suaument taral·leja;
les alegres canturies
qu'entonan prop les eres
y al compàs de les dalles
segadores caterves;
les cansons qu'en les vinyes,
mentres dura la brema,
ab veu joyosa cantan
les colles jornaleres;
els xisclets de les gralles,
de les gaytes les quexes,
y'ls cops dels tamborinos
de camperola orquesta,
si del treball mitigan
les fatigoses penes,
als cors honrats complauen,
fins als àngels alegran.
Alegría y ventura
vostra ànima conèga;
just es que qui treballa
y ab tot ardor s'entrega
a ocupacions tan rudes
y a privacions eternes,
y qui dona a la patria
tanta gloria y grandesa,
y los solchs d'hont l'or brota
ab suhor de sanch rega,
tinga instants de ventura
que sos afanys distregan,
premis que l'estimulen
y donen fortalesa,
y brassos que'l sostingan,
y cors que be'l comprengan.
Jo us comprench, jo us estimo,
llauradors, y ab fraterna
viva amistat, encaxo
vostres mans ab la meva,
y entusiasmada admiro,
plè mon pit d'alegresa,
de vostres sacrificis
y sant treball les prendes.
Constancia, donchs, constancia
qui avuy la recompensa
de son treball no obtingue,
demà la obtindrà plena;
y sinó... Deu ne guarda
de grans y sempiternes
per les ànimes justes
a qui lo món les nega.
Deu, germans, beneesca
vostre treball y penes!
Deu vos done abundancia!
Deu vos done riquesa!