Poesíes de María Josefa Massanès/L'Empordà

Sou a «L'Empordà»
Poesíes de María Josefa Massanès
Maria Josepa Massanés i Dalmau
(1908)


L'EMPORDÀ


¡Ay! terra del Empordà,
que n'ets de rica y hermosa!
d'Hostalrich a Requesens
y d'Olot al port de Roses,
son los cims de tes montanyes
de volcans dormits les gorges,
qu'en ses entranyes ocultan
sense fi menerals conques;
en les platges y badíes
de tes pintoresques costes
les arenes crían perles,

arbres de coral les roques,
y tos boscos de sureres
ab ses escorxades soques
semblan gegants que per festa
s'han posat les calses roges;
tot l'any vestexes de gala
com matrona poderosa:
tan prompte dauran tes planes
grans mantells d'espigues rosses,
com d'envellutada userda
portes túniques vistoses
ben enfranjades de siquies
que com de plata les brodan;
per tot claps de salzeredes
brindan ab sa fresca sombra
als manyachs xayets, que belan
y l'herbatge tendre esbrotan;
per tot rodejan tes faldes
tanys de vinyes sarmentoses,
per tot llurs dolsos fruyts surten
del pampolatge que'ls colga;
per tot dels canyars les tanques
guardades tenen tes hortes
y dels Pirineus altíssims
manantials d'aygua abundosa,
per festejarles, devallan
serpentejant per la jonsa…

¡Ay, terra del Empordà,
que n'ets de rica y hermosa!
Ton cel blau y. pur alegra
y'ls cors defallits conforta;
per la planuria escampades,
com un llach d'ones cendrases,
les brancudes oliveres
mouen ses tupides copes
y ab sos negres fruyts pigallan,
de ton sol gelat l'alfombra;
benehides oliveres
del bon agricultor joyes!
es tresor de gran valer
vostra saba benfactora;
ab los raigs del primer iris
Deu us feu brotar frondoses,
per que siguesseu emblema
de la pau qu'al treball honra.
Beneyt d'eix treball ne sía
la suor que vida us dona,
puix quant dins dels solchs s'enterra
en or macís se transforma
per ser riquesa d'Espanya
y de Catalunya gloria.
¡Ay, terra del Empordà,
que n'ets de rica y hermosa!

1869.