Molt valen, molt, les altres espanyoles,
dignes també d'universal amor;
mes per vosaltres, per vosaltres soles
que conservau com un preciós tresor
les austeres costums de nostres avis,
son rich llenguatge y llurs proverbis savis,
per vosaltres, mon cor, plè de ternura,
guarda encara una flor del sentiment,
y ans que la mort mustigue sa frescura,
vull exa flor donarvos en present;
no menyspreèu eix do de ma pobresa
al mirarlo sens brill y sens bellesa.
Puix que sovint la planta més inculta
conté lo extret medicinal millor,
y lo vas rústich que la pols oculta
guarda a vegades exquisit licor,
y del rocall que lo minayre tira
lo bon copellador grans d'or retira.
Rebèu, donchs, mon present, dolses germanes,
y dexàu qu'algun cor plè de verí
diga qu'us umplo d'alabanses vanes
per que l'elogi refluesca en mi...
Jo desprecio exa sàtira indiscreta,
puix que dòna no so, sinó poeta.
Pàgina:Poesíes de María Josefa Massanès (1908).djvu/65
Aquesta pàgina ha estat revisada.
