Lo rondallayre - Prólech

Portada  
Lo rondallayre
Joan de l' os





PRÓLECH.


 Lo gran amor que porto á las cosas de ma terra, m'ha mogut á publicar aqueix llibre de rondallas, que si be bonicas en lo fondo, no sé si totas ho serán prou ab la forma ab que son posadas. Perque jo be sé que la sencillesa es lo que millor las hi escau, com á fillas del poble, en lo qual mestres ne son los germans Grimm de l'Alemanya, mes lo desitg de fer lluhir un poch la nostra llengua, ha fet qu'en algunas hi posás la forma literaria. No per aixó perden res de la sua naturalitat perque hi so posat esment; fillas del poble, dehuen esser com ell, naturals y sencillas, propias pe'l mateix, que las entengui y conegui y no com las de Perrault, que arregladas al gust de l'época en que varen coleccionarse son gaire be, com casi totas las coleccions francesas, novas rondallas y en las que, com diu Beauvois en sa colecció de cuentos noruegos, finlandesos y borgonyons, transformant las Princesas, creadas y conegudas pe'l poble, en veritables Princesas, modificant los caracters y llenguatje al gust de l'época y societat en que vivia, cambiant arbitrariament l'element mistich y maravellós de las seuas rondallas, tot ho tenen menos lo esser populars. Lo qual es grossa falta; jo potser so pecat pe'l estrem contrari, pus las he posadas tal com las he sentidas contar. Així es que no es estrany que en algunas, com per exemple, y principalment, en la de Joan de l' os, s'hi trobi certa incoherencia y que altras com Xixarandoneta, que no es en aquest tomo, lo Castell del Sol y Floridablanca, lo Taronjer y lo Castell d'irás y no hi veurás en part semblin una variant las unas de las altras; la veu mateixa del poble me las ha dictadas y no he fet mes, salvo en algunas vegadas la forma, que transcríurelas de la mateixa nanera com me las son ditas. Podria haberlas arregladas un xich, mes no haurian tingut llavoras son caracter propi, que es lo que mes me plavia servar; ademés no so prou pera ferho, pus com dihuen molt be Asbjœrnsen y Moe en son prolech de Norske Folkeeventyr, seria precís que tingués coneixement profundo del poble, de sas costums, de sa manera d'esser y de pensar y en una paraula de sa vida íntima. Jo sols m'he proposat conservar en lo que fos possible, los quentos populars nostres tal com se contan y diuhen, ja que ab la facilitat de comunicacions, ab lo mes comunas que son entre uns territoris y altres y ab la mudansa de costums y de creencias, qu'es d'allí ahont naixen, se van los mateixos perdent. Algú ab mes estudi y coneixensa, ne podrá publicar altres potser mes acabats y rodons, mes jo hauré complert per ma part l'objecte que 'm proposava, de donar á coneixe, en quan me fos possible, una part de la literatura popular. Tan de bó que de sa lectura y del estudi de los altres que's publiquin, ab la bona coneixensa del poble que donguessin, ne nasqués una nova literatura popular, ja que l'una cria l'altra.
 Las tradicions populars, com diu un conegut escriptor[1] encara que no espressin ab tota fidelitat la veritat dels fets, son un escullit element pera la interpretació histórica, ja que revelan en tota su nuesa las creencias, los sentiments morals, las costums, los temors, las preocupacions, l'ideal poetich y artistich, en una paraula, tots los ressorts interns de la societat á que's refereixen; los pobles qu'estiman y respectan la historia troban en son propi caracter, en sa espontaneitat la manera de realisar tots los progressos llegitims, y jo que crech que aixó es cert y que 'ls pobles sols coneixentse á sí propis poden esser grans; per aixó es que me he donat pressa á publicar nostres quentos ja qu' ells, com es ben sabut, no son mes que la espressió íntima idealisada del poble, tramesa á través dels sigles per la tradició oral.
 Nostres quentos, com tots los altres de totas las nacions, tenen una base comuna y altre peculiar de la terra ahont son nats. Fills los quentos populars del poble, no es estrany, que en mitj de lo maravellós y poetich nascut d'una imaginació viva y espontánea, tinguin un esperit justicié y recte, que fa qu' en tots s' hi trobi la virtut premiada, la veritat vencedora y tots los bons sentiments eixint en be sempre dels malevols. No hi fa res que's presentin obstacles, y que eixos siguin dels mes difícils; que, com diu molt be lo citat Beauvois, ≪la Providencia fa miracles, pera salvar l'ignoscencia y socorrer l'infortuni≫, sempre te á ma lo maravellós y sobrenatural pera vencels. Per aixó no es estrany, com diu mon benvolgut mestre D. Manel Milá en son Romancerillo catalá, que unas rondallas, que han atravessat generacions enteras, que lliures de tota forma métrica semblan esposadas á mil cambis y en las que's diria que tot es accidental y capritxós, se trobin iguals al menos en lo fondo, en diferents territoris. Y tant es cert que per exemple las Fadas de Perrault son casi la Fillastra nostra, la Cendrosa, Pell d'ase y Linda y la Fera, del mateix autor, la Ventafochs, la Gavia d'or y lo Trist nostres; Joan de l'os ab que comensa aqueixa colecció té una part exactament parescuda ab los Sis companys que van per lo mon, dels Germans Grimm; la cansó slovaca lo Soldat[2] conté la mateixa idea de la senyal de la mort de sos héroes que lo Castell d'irás y no 'n tornarás y lo Taronger; lo Rich marxant Pere de la colecció noruega de Asbjœrnsen y Moe es igual en part á Las tres plomas de la qua del dragó de Dybenfart y las preguntas que fan al qui va á cercarlas, que los Tres cabells del dimoni y en part ab lo Castell d'irás y no hi veurás; la Lealtat y la Deslealtat de la colecció finlandesa de Rudbæch publicat per Beauvois, ab lo Traginer; los Dons del diable de la mateixa, ab lo popular nostre en que lo sò d'un instrument salva al protagonista del suplici; la idea del tan bonich de la Flor del Penical qu'es troba en casi tots los pobles del indret del Nort, es lo mateix pensament de la sublime balada l'Arpa maravillosa dels cants de l'illa de Feræ: se troba així mateix en la colecció de baladas suecas de Awidson, en lo Minstrelsy des Border de Valter Scott y en un dels cants heroichs dits, coleccionats per Lleger; lo Bon company y la Hermosa fillastra nostres son casi 'ls mateixos de la colecció de Grimm lo Fidel Joan y Blancaneu; aixís molts y molts d'altres que seria may acabar si 'ls volguessem dir tots.
 Pero á mes d'eixa casa comuna que tots los quentos tenen, mostran un distintiu peculiar del poble hont han hascut ó vihuen que fa que tot desseguit se distingueixin de tots los altres; los slavos per exemple tenen una grandiositat de concepte que ha arribat á fer suposar á son colector Chodsko, qu'eran nascuts de las Teogonias ó grans poemas de la India, y los finlandesos y noruegos ab los Esperits de Sandflœsen, los Dotze princeps convertits en anechs silvestres, la princesa convertida en granota á qui van á ajudar sas germanas tornadas en hermosos y blanchs cisnes, provan be que son del pais dels mars y dels llachs. Los nostres, fills d'un poble actiu y emprenedor, valent, acostumat á tots los perills, cortés y caballer y sobre tot justicié y recte, mostran una valentia y grandesa al ensemps que caballerositat que pochs tenen. Així Joan de l'os es l'home mitj llegendari, casi os, casi persona, que ja desde petit vol alsar la llosa que á n'ell y á sa mare tanca y que sols per gegants pareix esser feta; es l'home que vens al os ó siga á la forsa bruta que 'l tenia subjecte y á quans davant d'ell se posan, y que s'uneix ab heroes, l'un dels quals, per exemple, ab un cop de ma gira una montanya entera. Ab lo cual guanya y de molt á son parescut de la colecció de Grimm, los Sis companys que van per lo mon, en lo quin se recorra á accions purament artificials, com lo de girarse una mica mes ó menos lo sombrero pera que's produeixhi un vent que tot ho arrabassi; en lo nostre tot es pres de la naturalesa y per aixó presenta mes grandiositat, així es en Bufim, bufaina, qui, posat dalt d'una montanya, ab son buf fa anar los nuvols allí hont li dona la gana. Mes al ensemps qu'es així, se'n va desseguida á la hidalguía y caballerositat que's deu á la dona y Joan de l'os, deixa á sos companys pera trobar una dama encantada y lliurarla del perill en que era.
 En la Gavia d'or, es un home que pera lograr sos malevols intents, cerca sos fets també en la naturalesa y remou montanyas enteras y las escarba fins al seu fondo, cassa de tots los aucells que pe'l aire volan y pesca de tots los peixos que per la mar ne vihuen, mes al mateix temps un princep es escuder de la ignoscencia y salva de tot perill á la noya fins á ferla reyna en premi de sa virtut y honradesa. En la Perera, també es un jove que salva á una princesa encantada, mes no sens tenir de lluitar ab mils obstacles. Y sobre tot en lo Castell d'irás y no 'n tornarás, un jove sens coneixe á la noya, y per deber sols de hidalguía, 's posá á lluitá ab una fera que tot ho tenia espahordit y ab qui res ningú hi podia y no obstant ell la subjuga y mata sens gran esfors y ab molta ventura. Y aixís podriam dir de molts altres quentos: al costat de la valentía y grandiositat s'hi troba sempre lo respecte y amor á las damas, la hidalguía propia de nostra terra.
 La gracia també campeja en altres quentos com per exemple lo Claveller; lo sentit moral en altres com lo Camí del Cel, Barba d'or, la Flor del penical, la Ventafochs y altres; lo desitg de lo desconegut fill de nostre caracter actiu y emprenedor y de nostras conquistas, en lo Fill del pescador, per exemple, lo Castell d'irás y no 'n tornarás; de irás y no hi veurás, y lo del Sol.
 Y aixís en tots los quentos si de un en un se volen examinar, s'hi trovará la mes alta idea de moral, al mateix temps que d'ardidesa y valentía y de totas las bonas y grans qualitats que son propias del poble nostre. Una cosa 's veu en ells que 's bastant digne de pararshi y es que son casi tots ó la major part iguals ó semblants á nostras llegendas y llibres de caballería; qui d'ells va esser primer y qui concriá als altres difícil es dirho, mes la segona part de Joan de l'os y la del Fill del pescador ab la dama encantada que s'adorm y li cau una gota de cera al pit, son en lo Partinobles; la mort del dragó á qui tenian que donarne cada dia una noya del regne, del Castell d'irás y no 'n tornarás es exactament igual á la llegenda de San Jordi y á la de Provensa que conta 'n Mistral; y la noya que no vol consentir ab los sentiments impúdichs de son pare de la Gavia d'or, te també paritat y semblansa ab la historia de la filla del rey de Hungría publicada ab los documents inedits del arxiu de la corona d'Aragó.
 Altras qualitats y semblansas podrian trobarse en los nostres quentos, si lo desitg d'abreviar, no m'ho fessin escursarho. La lectura dels que poso en lo present llibre, crech que plaurá á quants siguin amants de la nostra terra; aixó solsament cerco; donar á coneixe alguna de las cosas de la patria meva, tan rica en tradicions y llegendas y ferhi trobar gust en sa coneixensa. Si així ho logro seré ben content, y crech que'm será perdonat, si no ho fet be, l'alt atreviment que m'ha mogut á treure y á donar á coneixe part de l'arca santa de nostras ricas y may prou veneradas tradicions y llegendas.

________


  1. Feu. La tradicion de los pueblos literaria, filosófica y socialmente considerada.
  2. Cants heroichs y cansons populars dels slavos de Bohemia, per Lluis Lleger.