Lo rondallayre - Lo camí del Cel
Un pare tenia tres fills y era tan pobre, que no sabia de que mantenirlos, així es que ab tot lo dolor de la seva ánima tingué que dirlshi que anesin per lo mon á guanyarse la vida; á qual fí 'ls prometé que á n'aquell que l'endemá al matí 's llevés primer, li donaria la
coca mes grossa de las tres que havia fetas, que á n' el que 's llevés segon, la mitjana, y á n' al derrer la mes petita de totas.
Los noys se 'n anaren á dormir, y á l'endemá lo mes gran se llevá primer y hagué la coca mes grossa; després se llevá lo segon y li fou donada la mijana y 'l mes petit de tots, pobrissó, fou l'últim en aixecarse del llit y li tocá la coca mes petita; reberen la benedicció del pare, que 'ls encomaná sobre tot que fossin bons minyons y seguissin lo camí dret que 'ls conduiria á la porta del cel, y cadascú ab la seva coca aná eixint de casa seva.
Lo mes gran, camina que caminarás, se esdevingué lo trobarne per lo camí á una dona pobre, que duya un noyet en los seus brassos y la quina quan lo tingué prop va dirli:
— Noy, noyet, voldrias donarme un bossí de coca per aquest noy que plora?
Y ell que li respon:
— Primer lo donaria á un gos, que no pas á vos.
Y se 'n va anar. Y quan fou un xiquet lluny, ell que pensa, potser aquesta dona 't diria quin es lo camí del cel, y tornant enderrera li fa dita pregunta.
A lo qual ne respongué la dona:
— Ves caminant, caminant y quan siguis un xich
enllá, trobarás tres camins, un á la dreta, un al mitg y un altre á l'esquerra, no escullissis pas lo primer, ni tampoch lo segon, sino l'últim, al cap de vall del quin hi trobarás una porta vermella que 't conduirá allí hont pertoca.
Y 'l segon aná seguint també son camí y quant fou un xiquet lluny trobá una dona ab un noyet als brassos, quina li diu:
— Noy, noyet, voldrias darme un xich de coca per aquest meu fill que plora?
Y ell que li respon:
— Ja 'us ne donaria, mes lo camí que tinch de fer es tan llarch, que ab prou feinas ne tindré prou pera mí.
Y se 'n va anar; mes així que la hagué deixada, ell que pensa, potser aquesta dona sabria dirte ahont es lo camí del cel y va tornar enrrera á preguntarli.
— Ves caminant, caminant y quan siguis al cap d'allá trobarás tres camins, un á la dreta, un altre al mitg y un altre á l'esquerra, no seguissis pas lo primer ni tampoch lo últim, sino 'l segon, al cap de vall del qual trobarás una porta groga que 't durá allí ahont te pertoca.
Y 'l mes petit de tots també per son camí va trobar-ne la dona ab un noyet als brassos, quina va dirli:
— Noy, lo bon noy, podrías donar un bossi de coca á n'aquest meu fill que plora?
Y 'l noy digué:
— No, un xiquet, la bona dona, no, sino tota ella 'us la donaré.
Y la dona li feu un pató y una abrassada y com ell li preguntés si vodria dirli quin era lo camí del cel, li va tornar resposta dihent:
— Ves caminant, caminant y quan siguis al cap de tot, trobarás tres camins, un á la dreta, un altre al mitg y un altre á l'esquerra, no seguissis pas aquest ni tampoch lo segon, sino lo de la dreta y al cap de vall ne trobarás lo que desitjas.
Y los noys anaren caminant, caminant y 'l mes gran
de tots quant va esser al punt, va veure los tres camins y recordantsen del consell de la dona, va seguir lo de la esquerra y trucá á la porta vermella y tot desseguida va obrirse eixa ab gran estrepit y n'eixiren rojas flamas y molts de dimonis, quins se l'endugueren cap á l'infern, qu'era allí ahont li pertocava.
Y 'l mitjá va arribarhi despres y seguí lo camí del mitg y trucá á la porta groga com li havia dit la dona y vá sentir un gran fret, y 's trobá á dins del purgatori.
Y quan hi arrivá lo petit, ell que se 'n vá cap á lo camí de la dreta y trucá á la porta blanca y tant bon punt hi hagué trucat quan se sentiren hermosas veus d'angels que cantavan, y tot aparegué esplendent de llums y ple de rosas, y entre mitg d'ellas la dona y 'l noyet, que no eran altres que la Verge María y lo bon Jesús que 'l reberen en sos brassos y li feren tota mena de festas: y ell estava tot content, com qu'era en lo cel y havia guanyada la gloria eterna.
Y així cadescú trobá son mereixement ó pena, segons lo modo com portat s'havia.
En altres versions los noys, al eixir de casa seva segueixen, be que separats, tots lo mateix camí y troban la dona ab lo noyet als brassos qe 'ls hi fa demanda de un bossinet de coca y que atenent á sas respostas, los diu que vagin seguint y que al cap de vall trobarán tres portas, una de vermella, una altre de groga y la derrera blanca y 'ls fa trucar á cada un á n'aquella que li pertoca.