Lo rondallayre - Los tres cabells del dimoni
Un rey de llunyas terras, un dia que passejava ab lo seu ministre ne trobá una gitana d'eixas que diuhen la bonaventura y volentse divertir una estona, la feu compareixe y maná que la digués á lo seu ministre; la gitana li prengué la ma dreta, la va examinar per tots indrets y seguint las ratllas mes marcadas, tot d'un plegat digué:
— Felis tu, oh ministre, que tindrás un fill que será rey d'aqueixas terras.
Lo rey ne fou tot sorprés, pagá á la gitana, y se 'n aná tot capficat y trist, tant que son ministre ho conegué y agafant temor deslliberá que si may algun fill tenia, no 'l deixaria veure á lo seu monarca.
Y veus aquí, que al cap d'algun temps s'esdevingué al ministre lo tenirne un fill, lo que feu amagar tot desseguida, mes no tant que no arribés á coneixensa del rey, lo qui lo maná agafar d'amagat del seu pare, ficar dins d'una caixeta ben tancada y tirarlo á un riu que per allí pasava, pera que se la endugués l'aigua.
Y la caixeta aná riu avall, riu avall fins á topar en la bassa d'un molí en la qual rentava roba la molinera; que així que vejé la caixa tota bonita, pensant que potser hi podria haver alguna riquesa amagada, va cridar á lo seu marit y tots junts la varen treure. No's pot imaginar la sorpresa que tingueren al veure un noy tan guapo y hermós á dins d'ella, y com no tenian successió resolgueren afillarsel, li cercaren dida y
li posaren nom de Moysés per la semblansa que ab est
tenia lo modo de trobarlo.
Lo noy aná creixent en bondat y hermosura y era molt estimat de tothom tant que sos adoptius pares no gosavan dir á ningú lo modo com lo tenian. Fins que un dia anant de cassa lo rey, passá per allí y agradat del noy, mogut de la curiositat de sa desconeguda historia, feu que 'ls moliners li contessin. Tan bon punt va saberla que fou pres de gros enuig, mes no va dir res sino que cridant á la molinera li esplicá com s'havia agradat molt del seu noy y que si li volia donar ell lo faria rich per tota la seva vida. La molinera no hi volia consentir per lo molt que se 'l estimava, mes com era 'l rey y li oferia tan bona ventura tingué á la fi de ferho y va donarli.
Y quan lo noy fou á lo palau, lo rey li digué com era qui havia de robarli la corona y que per aixó havia fet matarlo, mes que haventse salvat, ell li perdonava la vida si anava á l'infern y li duya tres cabells del dimoni. Cosa la qual estremordí al noy que no sabia que dirse, mes com lo rey lo volia fer perdre, l'amenassá de mort si inmediatament no ho feya y ell tingué que obehirlo y emprengué camí cap al infern que no savia per hont anava.
Y camina que caminarás, arribá á una casa en la qual l'amo li digué que no 'l deixaria passar endavant sino li deya com es que avans una perera que tenia llevava peras d'or y ara no 'n feya de cap mena. Lo noy digué que allavoras no li podia dir, mes que ho faria al tornar del infern, ahont anava; que aixís que 'l deixessin passar, y los de la casa ho feren.
Y camina que caminarás, arribá á un altra casa en la quina li digueren que no passaria mes endavant sino 'ls hi deya com es que un pou que avans tenia vi, á las horas ni sisquera aigua tenia. Y 'l noy 'ls hi demaná també que 'l deixessin passar, que ja 'ls ho diria al tornar del infern, ahont anava.
Y camina que caminarás, arriba á un riu molt caudalós y fondo de grossas y negras onadas que feyan feresa, y en ell hi havia un barqué que passava á la gent d'un mon á l'altre, lo quin li digué que no 'l volia passar de cap manera sino li deya com ho podia fer per deixar la barca y viure entre 'ls demés homes. Y 'l noy li va fer de resposta que quan tornés del infern ahont anava ja li diria.
Y quan fou á l'altre banda de riu, arribá á la porta del infern, en la quina trucá é isqué á obrirlo l'avia del dimoni, la qual com lo vejés tan hermós y jove ne tingué llástima y li digué que s'entornés, pus seria perdut si 'l seu net lo veya. Mes lo noy li esplicá la sua historia y la vella se'n condolgué tant que prenentlo de grat li digué que no s'espantés y qu'ella li donaria los tres cabells del dimoni que cercava, pera lo qual dihent, ≪tórnat formiga≫ se torná lo noy formiga y se 'l ficá l'avia en una de las arrugas de las suas fandillas. Llavoras cridá á Llucifer y li digué si tenia son que li cantaria una de las cansons tan bonicas y Llucifer posá lo cap á la falda de la avia y s'adormí.
Y tant tost ho fou, quan l'avia li arrancá un cabell ab lo qual se despertá lo dimoni cridant com es que li arrancavan los cabells, mes l'avia li digué que devia esser que somiava que en una casa tenian una perera
que avans feya peras d'or y ara no las feya de cap mena.
— Que tontos son! digué 'l dimoni, es que á la soca hi ha un dragó que se las menja tota; que 'l mátin y tornará á haverhi fruita.
Y l'avia torná á cantar cansons y 'l dimoni á adormirse ab lo só d'ellas.
Y quan ho feu, ella que li arrenca un altre cabell que feu deixondir altre volta á lo dimoni, qui va dirli: — Ay avia, com es que me n'haveu arrencat un cabell? Mes l'avia li va dir que era que somiava que un pou que avans donava vi, ara ni tan sols donava aigua.
— Perqué son tan tontos, digué lo dimoni, que mátin la serp que se 'l beu y tornará á donarne.
Y l'avia torná á cantar cansons cada volta mes bellas y torná á adormirse lo dimoni.
Y aixís que ho feu, ella que li arrenca un altre cabell y 'l dimoni 's desperta y diu:
— Ay, avia! ara si que m'haveu arrencat un cabell.
— No ho creguis pas, li digué l'avia, es que somiavas que 'l barquer que passa de l'un mon al altre, voldria deixar son ofici y no sap com ferho.
— Ay que 's tonto! quan hi vaji algú, que procuri que 's fiqui á la barca y quan lo tingui á dins que fugi y s'hi quedará l'altre per tota la vida.
Y dit aixó se 'n aná per allí lo dimoni y la vella que se 'n torna á la porta y quan hi fou — ≪Sigas home≫, digué, y lo noy torná á esser home, y li doná los tres cabells del dimoni recordantli las tres respostas.
Y se 'n aná lo noy y quan fou á lo riu lo barquer no 'l volia passar si no li tornava la resposta que li havia promesa, á lo qual ell li va dir que tan bon punt l'hagués passat á l'altre banda li diria. Lo barquer se posá á remar y rema que remarás fins que fou á l'altre bora y allí ajudá á eixir á Moysés. Quin li digué que pera eixirse del seu quefer, no tenia mes que á la primera persona que arribés á la barca, una volta fos dins d'ella, ne saltés ell en terra y lo deixés en lo seu puesto, per ahont vindria á esser altre volta persona humana.
Lo barquer de agrahit li doná dos sachs d'or y ell camina que caminarás arribá á la casa del pou, ahont l'amo així que 'l vejé, va dirli que en cap manera 'l deixaria passar aquella volta sino li cumplia sa promesa de dirli com era que avans lo seu pou donava vi y ara ni tan sisquera aigua donava.
Y diu lo noy: — Es que en lo seu fons hi ha una serpent que se 'l beu tot y fins que l'hajeu morta, no tornará á donarne. Y l'amo que hi baixá, matá la serpent y tot desseguida torná lo pou á menarne vi com avans feya, de lo qual ne fou tan content l'amo que li doná dos burros carregats d'or y plata.
Y empren camí lo noy, y camina que caminarás fins
á esser á l'altre casa que tampoch lo volian deixar passar si no 'ls deya com era que avans la seva perera donava peras y ara no llevava fruita alguna, y diu:
— Mateu lo dragó que hi ha á la soca y tornará á ferne.
Y mataren lo dragó y 'n foren tant contents que li donaren dos matxos tots carregats d'or y pedras preciosas.
Y ab los seus tresors se 'n aná vers á lo palau del rey, lo quin veyentlo tornar ab tantas riquesas, ne maravellat que mes no podia, y com l'ambició sempre mata y las riquesas tentan, ell que 'l rebé ab totas festas y li digué li contás com era que las havia adquiridas. Cosa á la qual no 's feu pregar gens Moysés, ans al contrari li contá tot desseguida. Y 'l rey pensantse encara ferse mes rich del que ho era, se 'n volgué tambe anar á cercarne los tres cabells del dimoni y dirigint-se envers lo mateix camí que Moysés, no trobá res, fins á esser al pas de la llacuna, en lo qual hi havia 'l barquer que aixís que 'l tingué á dins de la barca, seguint lo consell del noy, se 'n sortí d'ella, y 'l deixá rema que remarás que may mes s'es lliurat de la tal feyna.
Mentres tant, tothom trobava á faltar lo rey, fins que sapigueren que també era anat á cercar los tres cabells del dimoni y com vejeren que may mes tornava, fou pres acort per tots los sabis y prohoms del regne, per la sabiduría y prudencia que en Moysés era, de proclamarlo rey á n'ell, com aixis ho feren ab gran alegria y joya de tots sos subdits, que celebraren tota mena de festas.