Lo rondallayre - La perera
Un pare tenia tres fills y en la seva horta una perera, que llevava unas peras tan grossas y bonas com no n'hi hagués d'altres en la terra. Mes cada nit se 'n trobavan á faltar una que no sabian com podia esser. Per lo qual foren de parer d'anar á vetllarlas y se n'hi aná lo fill mes gran, y
Tocan las deu, volta la perera, la pera encara hi era.
Tocan las onze, encen llum, volta la perera, la pera encara hi era, mes la son lo vencia y s'adorm.
Tocan las dotze, volta la perera, la pera ja no hi era. Ell que se 'n torna á casa seva, 'ls hi esplica y 'l mitjá diu: — Ja hi aniré jo. Y á la nit següent va anarsen-hi, y
Tocan las deu, volta la perera, la pera encara hi era.
Tocan las onze, encen llum, volta la perera, la pera encara hi era; mes la son lo vencia y s'endormisca.
Tocan las dotze, s'alsa depressa, volta la perera, la pera ja no hi era. Y se'n va á casa seva y 'l germá petit que diu: — Ja hi aniré jo. — Y va anarsenhi.
Tocan las deu, volta la perera, la pera encara hi era.
Tocan las onze, encen llum, volta la perera, la pera encara hi era; y la son lo vencia, mes ell vetlla.
Tocan las dotze y al punt que queyan, te veu un aucell gros y negre, que pren la pera y pega volada. Ell que li corra al detrás, sense perdrel may de vista, fins que veu que 's fica dins un pou tan fondo, que feya feredat sols de mirarlo, y s'entorna á casa seva que ja estavan ab molta d'ansia, 'ls hi conta qui era 'l que 'ls prenia las peras y ahont s'amagava, y tots junts van anarsen per si podian matarlo.
Lo germá mes gran va esser qui primer hi volgué baixarhi, lo lligaren ab una corda, mes encara no era á mijt pou, va tocar la campaneta que espressament duya y 'l van pujar desseguida. Llavoras volgué baixar-hi 'l mitjá, mes encara no era una mica mes avall d'ahont havia baixat lo gran, que toca la campaneta, y van pujarlo. Lo mes petit de tots va baixarhi y amolla, y amolla corda, que may n'hi havia prou, á la fi va arribar al fondo ahont hi havia tres portas. Ell que truca á la primera y surt á rebrel una vella ab uns uyals molt grossos que li eixian per damunt la boca, y á la quina preguntá ahont era l'aucell negre que se 'ls menjava las peras de casa seva. Lo qual no volia dirli la vella, mes tant y tant ell va perfidiejarne que per fi li digué, que truqués á la porta del costat que potser allí li dirian, mes que s'anés ab cuidado, perque hi havia
un gegant que matava á tots los que hi anavan. Ell que se 'n hi va, troba una espasa rovellada, la pren y truca, y desseguida surt á obrirlo un gegant que s'abrahona damunt d'ell, mes com portava l'espasa li venta cop á las camas y 'l deixá estés á terra. Se'n entra á dins y 't troba un palau gran y hermos com cap altre, mes tot deshabitat que dava feresa, quan tot d'un cop, una veu prima y clara que mostrava esser de dona, 'l crida y li diu, qu'era una princesa encantada y qu'anés á la vella que li diria com ho tenia de fer pera desencantar-la: y no veya á ningú, mes se n'hi va, y la vella no volia dirli en cap manera, fins que 'l jove cremat li pega cop d'espasa, y li trenca un del uyals en mil bossins y micas y llavoras va dirli que anés á la tercera porta y que si podia matar un negre que hi habitava, tot se
desencantaria. Lo jove que se n'hi va, truca á la porta y quan surt lo negre li pega cop d'espasa que 'l deixa al siti, y tot va ressonarne y li aparegué una hermosa noya, guapa com un sol, que va dirli qu'era la princesa y que li regraciava lo que havia fet per ella. Desseguida va lligarla á la corda, va trucar la campaneta y se la enmenaren cap amunt. Mes los germans així que la vejeren s'agradaren tan d'ella y foren tan sorpresos, que junt ab lo seu pare se 'n van anar cap á casa seva, sens pensar en lo seu germá que allí dins quedava.
Y ell espera y aguarda fins que á l'ultim preveyent lo que havia succehit, se'n aná á trobar la vella pera que li digués com ho tenia de ferho pera eixirne, mes aquella era tossuda y no li volia dir fins que 'l jove li ventá cop d'espasa que li trencá l'altre uyal, y quedá de cop desencantada y una hermosa dona, que li digué que podrian eixirne per un forat molt lluny que's veya, com lo cos d'una agulla de tan petit que n'era. Y se n'hi van anar, y detrás d'ells una munió de gent de la que en lo palau havia sigut encantada y despres de caminar molt n'isqueren á la terra clara, prenent cadescú lo camí que millor li convenia.
Y 'l noy se'n aná en vers á casa seva, en la quina fou arribat quan ne feyan unas grans festas per la boda del seu germá gran ab la princesa. Y ell n'era tot sorprés y reptá á los seus germans y pares, y se'n mové gros albalot y disputas, fins que'l pare las paivagá dihent que pus se tractava de qui havia de casarse ab aquella, fos ella mateixa qui escullís, servant tots la sua sentencia, com ho prometeren, y la princesa llavoras, per tal qu'era agrahida, escullí per espós á qui del encantament la havia treta, y's casá ab ell, ab lo qual ne fou princep, que be s'ho mereixia.