Poesíes mallorquines/Tribut (den M. Costa y Llobera)

 Tribut

a la bona memoria de Na Emilia Sureda

 Cor tan ple de simpatía
que n'anaves escampant,
tot absort dins un encant
de somnis de poesía;

 dolç esperit consirós
qui, mirant les orenelles,
volíes volar com elles
per dins l'espay lluminós;

 pobre sér qu'en viu desfici,
devall ton riure amatent,
d'un ideal descontent
portaves l'intern dilici;

 cap al suprem més enllá
ja prengueres la volada:
la prengueres tan sobtada
que ni un adeu comportá.

 Lires de tu conegudes
ara te donen l'adeu,
posantlo del llahut teu
entre les cordes rompudes.

 Rompudes ¡ay! per la mort,
pe'l bon afecte lligades,
eixes cordes delicades
guardarán el teu recort.

 Sobre ton buyt qui'ns endola
ta lira aquí romandrá,
y vibrará... vibrará
al ayre del temps qui vola.

 Així parlarás, ausent,
als qui't guarden anyorança
y't donen en l'esperança
l'a reveure del creyent.

 Així ton cant sentirá
més gent que no'l coneixía,
y ta dolça simpatía
per més cors s'escampará.

 Miquel Costa y Llobera