Poesíes mallorquines/Gloses menudes/Nit de Reys






Nit de Reys


A-n En Toniet y En Miquelet Roca y Salvá

Els Reys, dideta,
vénen anit,
y tot quant duguen
será per mí.
L'estel amb coa s'es fet endins
y a la coveta deu resplendir.
He vist en somnis els xerafins:
volatejaven en torn del llit;
me deyen coses petit, petit;
bategar d'ales creya sentir,
remor de resos, cántichs divins,
y olors de murta y romaní.

¿Sentiu ses trompes, sentiu els crits?...
¡Els Reys ja arriben, ja son aquí!
ja ses corones los veig lluir;
dins l'ombra negra ja sent trapitj,
cavalls qu'eguinen, y veus y crits.
¡Dideta meua, treysme des llit!
obriu finestres, que hi vuy sortir:
no fa serena ni fret anit,
y ells de tot curen, si me costip.
¡Dida, depressa!
¿no veys que fris?
qu'els Reys ja vénen...
¡Ja son aquí!!

6 Janer, 1903.