Poesíes mallorquines/Cansó del trovayre






 Cansó del Trovayre


 Obriu la finestra, vullau escoltarme,
vejau si us agrada la meua cansó;
y si es que us enutja, per aconsolarme
amb una floreta tiraume'l perdó.

 Digaume, flor bella, com més vos plauría;
si fos que'm volguésseu armat cavaller,
en Santa Creuada jo guerretjaría
y en mitj de la lluyta m'aconhortaria
de sebre, senyora, que estau a recer.

 Y en tant que mon poltro fará sabonera,
cadavres de moros arreu trepitjant,

ventant en ma dreta l'espasa guerrera,
en lo alt de ma llansa duré per senyera
un cap d'islamita encara ratjant!

 La guerra us retgira? la mar vos agrada?
Més tost me faría tranquil mariner,
y dins la barqueta que engronsa l'onada,
entre una remada y un'altra remada,
baxet rallaríem d'amor enciser.

 La mar vos enutja?¿vos manca'l coratge
sentint de les ones la fonda remor?...
Dexem la barqueta, fugim de la platja;
dins eix palau gòtich seré gentil patge,
lo rossegay vostro servant amb amor.

 D'estiu en les basques, ¡que bé us ventaría!
y en la primavera, per entre'ls herbeys,
violetes y roses amb vos culliría,
y amb elles llavores entrunyellaría,
les rosses cascades dels vostres cabeys.

 D'hivern quant les flovies arremolinades
feríssen los vidres dels vells finestrals,
del foch a la vora, les llargues vel·lades,
donzells y cambreres, les boques badades,
assaboriríen mos cants provensals.


 A les vostres plantes me recobraría,
de vostres ulls negres bevent la dolsor;
en muda alabansa vos contemplaría
y en díes y mesos no'm bellugaría
fins que'm retornasseu amor per amor.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

 Obriu la finestra, vullau escoltarme,
digau si us agrada la meua cansó;
y si es que us enutja, per aconsolarme,
amb una floreta tiraume'l perdó.

 Palma — 1900.