El mariner pot tenir els següents significats:

El mariner
logo Viquipèdia
logo Viquipèdia
Informació sobre el text
  • El Mariner, dintre de 40 cançons populars catalanes. Primera serie. Biblioteca Popular de "L'Avenç", Barcelona, 1909. Inclou partitura. Comença així: "A la vora de la mar n'hi ha una donzella...".


Vegeu també

modifica


Altres versions

modifica
Versió 1[1] Versió 2[2]

A la bora del mar - n' hi ha una doncella
Que broda d'un mocador - la flor mes bella.
Quant ne fou a mitx brodat - li falta seda
Veu veni un berganti y diu - "¡ oh de la vela!
¿Mariner bon mariner - qu' en portau seda?"
- "¿De quin color la voleu - blanca o vermella?"
- "Vermelleta la vuy yo - qu'es mes fineta,
Vermelleta la vuy yo - qu'es per la reyna."
- "Entrau dintre de la nau - triareu d'ella,"
Quant fou dintre de la nau - la nau feu vela.
Mariné 's posa a cantar - canso novella;
Ab lo cant del mariner - s'ha adormideta,
Ab lo soroll de la mar - ella 's desperta,
Quant se desperta 's troba - lluny de sa terra.
"Mariner bon mariner - portaume en terra
Qu'els ayres de la mar - me donan pena."
- "Aixo si que no ho faré - qu'heu de ser meba."
- "De tres germanas que som - so la mes bella
La una es casada ab un duc - l'altre es comtesa,
Y yo pobreta de mi - so marinera;
La una en té vestit d'or - l'altre de seda
Y el meu pobreta de mi - n'es d'estamena."
- "No n'es d'estamena, no - que n'es de seda,
No'n sou marinera, no - qu'en sereu reyna.
Que yo so lo fill del rey - de Inglaterra
Y set anys que vatx pel mon - per vos doncella.

1. A la vora de la mar
n’hi ha una donzella, (bis)
que en brodava un mocador
que és per la reina. (bis)

2. Quan en fou a mig brodar
li manca seda; (bis)
gira els ulls envers la mar:
veu una vela. (bis)

3. Veu venir un galió
tot vora terra, (bis)
en veu venir un mariner
que una nau mena. (bis)

4. –Mariner, bon mariner,
que en porteu seda? (bis)
–De quin color la voleu,
blanca o vermella? (bis)

5. –Vermelleta la vull jo,
que és millor seda; (bis)
vermelleta la vull jo,
que és per la reina. (bis)




  1. Recueil de chants popularires catalans de Manuel Milà i Fontanals, segons ESPAGNE ET PROVENCE d'Eugène Barte, París, 1857, pp. 122-124.
  2. Cançons populars i tradicionals a l'escola; Generalitat de Catalunya