Lo rescat

LO RESCAT.

Volta barqueta,
voltarás ma,
veurás la platja
que llunyantse va.
—¿Me durás en terra hont lo meu pare está?
Mon pare, lo meu pare
moros me venen, sò per vendre encara,
¿com no 'm quitáu?
—¿Ma filla, per quant anau?
—Per cent escuts
vostra seria.
—Ma filla, per cent menuts
no 'us quitaria.

Volta barqueta
voltarás má
veurás la platja
que llunyantse va.
—¿Me durás en terra hont la mia está?
Mare, la mia mare
moros me venen, sò per vendre encara,
¿com no 'm quitáu?
—Ma filla, per quant anau?
—Per cent escuts
vostra seria.
—Ma filla, per cent menuts
no 'us quitaria.

Volta barqueta

voltarás ma
veurás la platja
que llunyantse va.
—¿Me durás en terra hont mon germá está?
Germá, per pare y mare,
moros me venen, sò per vendre encara
¿com no 'm quitáu?
—Germana ¿per quant anau?
—Per cent escuts
vostra seria.
Germana, per cent menuts
no 'us quitaria.

Volta barqueta
voltarás ma
veurás la platja
que llunyantse va.
—¿Me durás en terra hont lo meu bé hi está?
Estimat, may tant com ara,
moros me venen, sò per vendre encara,
com no 'm quitau?
—Lo meu bé ¿per quant anau?
—Per cent escuts
vostra seria.
—Tots cent escuts jo 'ls daré
perque sigas lliure, aymia,
que de vida y de diné
sense tú jo que 'n faria?

Eixa cansó sol cantarse ab la tonada de la titolada Lo Mariner (volum I, plana 113) si be la lletra, á la nostre versió, no hi escau del tot. Es molt popular á Mallorca: aquí á Catalunya ho es molt poch. Solen los de l' illa, afegirhi al comens la lletra del ja citat cant com succeheix en la següent versiò publicada en una revista mallorquina.

A la vorera del mar
una donzella
hi brodava un mocador
bo per la reyna.
Com va esser á mig brodar
li mancá seda.
—Mariner, bon mariner
¿que portáu seda?
—Quina seda voléu vos,
blanca ó vermella?
—Vermelleta la vull jo,
qu' es la mes bella.
—Entráu, entráu dins la nau
triaréu d' ella.—
Com va esser á dins la nau
s' adormí ella,
y dormint molt descansada
la nau fa vela;
y ab lo cant del mariner
despérta 's ella.
—Mariner, bon mariner
portáume en terra,
que las onas de la mar
me donan pena.
Voltáu la nau
que plorant va;
duísla á ne 'l port
hont pare esta.^[1]
—¿Mon pare, 'm voléu quitar?

Moros me venen.
—Ma filla digáu, digáu
per quant vos venen.
—Mon pare, per cent escuts
vostra seria.
—Ma filla, per un menut
nous' quitaria.
Voltáu la nau etc.

—Ma mare ¿'m vol quitar?
Moros me venen.
—Ma filla, digáu, digáu
¿per quant vos venen?
—Ma mare, per cent escuts
vostra seria.
—Ma filla, per un menut
no 'us quitaria.
Voltáu la nau, etc.
—Mon germá, ¿'m voleu quitar?
Moros me venen.
—Germana, digau, digau
¿per quant vós venen?
—Mon germá, per cent escuts
vostra seria.
—Germana, per un menut
no 'us quitaria.
Voltáu la nau, etc.
—Lo meu be, ¿'m voleu quitar?
moros me venen.
—Mon amor, digáu, digáu
¿per quant vos venen?
—Mon amor, per cent escuts
vostra seria.
—Lo meu be, per tot lo mon
no 'us deixaria.
Voltáu la nau, etc.

VERSIÓ ALAMANYA.

—Oh barquer! mon gentil barquer, ¿no podrias anar cap aquella platxa d' allá baix? Allí hi tinch lo meu pare que m' estima y 'm traurá d' aqueix negre y malehit vaixell.

Lo pare vinguè poch á poquet.
La seva filla li parla dolsament y tot plorant.

—Oh pare! Per deslliurarme dona ton barret rodò; no mes ab ton barret me traurias d' hont sò.

—Jo no puch donarte 'l meu barret; ves, vésten tú y ton vaixell.—

«Que 'l vaixell giri y regiri; qu' Adela al fons del mar s' ofegui.»

—Oh barquer! mon gentil barquer, ¿no podrias anar cap aquella platxa d'allá baix? Allí hi tinch lo meu germá que m' estima y 'm traurá d' aquest negre y malehit vaixell.

Lo germá vinguè poch á poquet.

La seva germana li parla dolsament y tot plorant.

Oh germá! Per deslliurarme dòna ton negre mantell; no mes ab ton negre mantell me traurias d' hont sò.

—Jo no puch donarte 'l meu negre mantell; ves, vésten tú y ton vaixell.—

«Que 'l vaixell giri y regiri; qu' Adela al fons del mar s' ofegui.»

—Oh barquer! mon gentil barquer, ¿no podrias anar cap aquella platja d' allá baix? Allí hi tinch lo meu bé que 'm traurá d' aquest negre y malehit vaixell.

Lo seu be, va vindre corrent.

La donzella li parla dolsament y tot plorant.

—Oh mon be, llógat per remador; deslliuram d' aquest vaixell negre y malehit.

—Si, jo 't deslliuraré: jo per tú 'm llogaré per remador. Vina, vina, corra y estigas alegre, que d' ara en avant, Adelaida, sempre será felis.

(Histoire du lied—E. Schurè.)

VERSIÓ SERBA.

¿Qué 's sent per aquest cantò?

¿Son las campanas que sonan ó 'ls galls que cantan?

Ni las campanas sonan , ni 'ls galls cantan , es una germana que demana una cosa al seu germá.

—Germá meu , jo sò esclava dels Turchs; desllíuram de son jou, germá meu. Per deixarme anar no demanan gayre, tres mostras d' or y dos de perlas.

Y 'l germá respon á sa germana:

—Necessito l' or per las bridas de mon cavall, perque fassa goig quan lo colqui: necessito las perlas pel collar de ma bella, perque quan l'abrassi m' encise.

Llavors sa germana li va dir:

—Germá meu, jo no sò esclava dels Turchs; germá meu, jo sò la tzarina dels Turchs.

---

1. Tan en esta tornada, com en lo vers de lletra ajaguda, s' hi véu d' una hora lluny la ma d' un qu' ha tractat d' apartar la cansó, destruhintli tot lo caracter. Es per altre part eix tros completament faltat de sentit en rahó als molts versos que hi mancan. Qui se 'n vulla convence no te sino recorre á la ja citada plana 113 del primer volum de la present col-lecciò.
   Y encara posteriorment n' hem trobada alguna versiò mes completa per qual rahò aprofitem eixa nota, pera encabirhi las adicions que nos permeten ferhi las versions arreplegadas darrerament.

   Adició despres del vers 22.
   L' una va ab cotxe d' or
   l' altre de seda
   y jo tristeta de mi
   ab un burro negre.
   —No 'us espantéu, gentil,
   gentil donzella
   que jo so lo fill del rey
   per vos navego,
   navego y navegaré
   tan sols per véureus;
   duréu lo jiponet d' or
   y no 'l de seda,
   duréu sabatetas d' or
   y no espardenyas,
   aniréu ab cotxo d' or
   y no ab somera,
   marinera no saréu
   que seréu reyna
   que jo so lo fill del rey
   de l' Anglaterra.
   Adició vers 9.
   La donzella ja ha triat
   vol la bermella.
   —Vos darè diners que duch,
   sols pera aquesta,
   y altres tants que 'n tinch à dins
   de l' arquimesa.